A més de les seves activitats fixes, la Fundació Dr. Antoni Esteve participa en altres projectes en col•laboració amb altres institucions. Són activitats que, tot i que no es plasmen en la bibliografia habitual solen publicar-se en un altre tipus de suport per tal d’assegurar la seva divulgació. Aquest apartat inclou, a més de les col·laboracions especials i altres activitats, les presentacions oficials de diferents publicacions de la Fundació i cursos organitzats amb diferents universitats.
La Fundació Dr. Antoni Esteve va estar present en les jornades Advances in Computational Biology que organitzà la International Society for Computational Biology el 28 i 29 de novembre de 2019 a La Pedrera de Barcelona. El seu objectiu era reunir investigadores que treballen en biologia de sistemes, tecnologies òmiques, intel·ligència artificial i computació d’alt rendiment amb aplicacions a la biologia dels sectors públic i privat.
Un dels propòsits principals de la conferència era promoure i fer visible la recerca que realitzen les dones en el camp de la bioinformàtica. D’aquí que totes les presentacions fossin realitzades per dones. Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve va concedir cinc beques per poder assistir a les dues jornades de treball a cinc estudiants i investigadores que van presentar pòster o comunicació oral durant el congrés.
Elles foren Inmaculada Álamo-Álvarez, que presentà la comunicació oral Mechanistic approach for optimal model selection in cancer research; Fatma Cankara, amb el pòster Prediction of the Effects of Single Amino Acid Variations on Protein Functionality with Annotation Centric Modeling; María José Jiménez-Santos, que presentà el pòster Targeting Intratumoral Heterogeneity with in silico Drug Prescription Tools; Martiela Freitas, amb el pòster CRISPR/Cas9 in silico off-targets prediction for Mucopolysaccharidosis Type I through comparative analysis; i M. Isabel Agea Lorente, que presentà el pòster Classification model with Conformal Prediction applied to Glucocorticoid Receptor virtual library.
La conferència Adavances in Computational Biology la va organitzar el programa Bioinfo4Women del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) amb la col·laboració del Programa de Recerca IMIM-UPF sobre informàtica biomèdica (GRIB), l’Instituto Nacional de Bioinformática (INB / ELIXIR-ES) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La Fundació Dr. Antoni Esteve va participar en la inauguració de La ciencia según Forges, una exposició itinerant realitzada en col•laboració amb el CSIC i l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor en què es recull la visió sobre la ciència de l’humorista gràfic a través de les seves vinyetes. La mostra és també un recorregut pel passat, present i futur de la recerca, amb l’objectiu de ser una finestra a la divulgació, a la curiositat i a un millor coneixement públic d’allò que s’ofereix des de la ciència i la recerca.
La ciencia según Forges es va inaugurar el 5 de novembre de 2019 a les 12 hores a l’edifici central del CSIC (Carrer Serrano, 117. Madrid) i va comptar amb els parlaments de Rosa Menéndez López, Presidenta del CSIC; Fernando del Blanco, comissari de l’exposició juntament amb Gregori Valencia; Pilar Garrido, representant de la família de Forges; María Sanz, subdirectora de la Fundació General CSIC; i Fèlix Bosch, Director de la Fundació Dr. Antoni Esteve. La mostra romandrà a l’edifici central del CSIC fins al pròxim 31 de gener de 2020 per viatjar després a diferents ciutats espanyoles.
Antonio Fraguas de Pablo ‘Forges’ (1942-2018) és un dels cronistes gràfics més encertats de l’Espanya dels últims 50 anys. Els seus dibuixos i vinyetes relatius a la ciència constitueixen un apartat apassionant i en absolut menor de la seva activitat a premsa. Des de la seva tribuna diària va retratar moltes facetes de la recerca científica: va imaginar escenaris i situacions insòlites, va abordar els seus protagonistes des de prismes hilarants, va contemplar amb atenció l’avenç vertiginós de la tecnologia, va retratar amb agudesa els desafiaments als quals s’ha d’enfrontar i va denunciar de forma recurrent l’abandonament que han patit tradicionalment els organismes espanyols dedicats a generar coneixement.
L’exposició ofereix un recorregut per les vinyetes que Forges va dedicar a la ciència i a la comunitat científica a través de vuit apartats, que abasteixen des dels descobriments , teories i principis que han canviat la humanitat fins a les dificultats per investigar al nostre país, passant per les aplicacions de la ciència que ens han canviat la vida. “Sota moltes de les vinyetes –en forma de codi QR- s’amaguen alguns dels envits que a la complexitat de la naturalesa li ha llançat el gènere humà, els seus somnis de coneixement, les seves aspiracions de transcendir els límits, la modesta voluntat d’assolir vides millors per a tots”, conclou Fernando del Blanco, comissari de l’exposició La ciencia según Forges.
Estrenada el 1981 i basada en l’obra de teatre homònima de Brian Clark, aquesta pel•lícula dirigida per John Badham i protagonitzada per Richard Dreyfuss planteja el debat sobre l’eutanàsia a partir de la història d’un escultor que pateix un greu accident de trànsit que li paralitza tot el cos. Tot i el seu sentit de l’humor, el protagonista conclou que la seva vida ja no mereix ser viscuda i comença el periple pels tribunals amb l’objectiu d’aconseguir el permís perquè els metges el puguin ajudar a morir.
Mi vida es mía fou la pel•lícula escollida per a la segona sessió del Cinefòrum en Medicina que organitza la Junta comarcal del Vallès Occidental del Col•legi de Metges de Barcelona amb la col•laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve, la Fundació Víctor Grífols i Lucas i el BBVA. El seu objectiu fou debatre aspectes socials, culturals i mèdics a partir de diferents pel•lícules comercials, amb la participació d’experts i del públic assistent.
Aquesta segona sessió va tenir lloc el 8 de novembre de 2019 a les 20 hores a l’auditori Terrassa BBVA.
PROGRAMA
20.00 h Benvinguda. Càtering a peu dret.
20.25 h Presentació del CINEFÒRUM EN MEDICINA a càrrec de la Dra. Montserrat Garcia, presidenta de la Junta comarcal del Vallès Occidental del CoMB.
20.30 h Projecció de la pel•lícula MI VIDA ES MIA
22.30 h Debat
Moderadora: Dra. Rosa Borrallo, vocal de la Junta comarcal del Vallès Occidental del CoMB.
Sra. Nuria Terribas, jurista, especialitzada en bioètica. Directora de la Fundació Victor Grífols i Lucas.
Dr. Xavier Busquet, metge expert en cures pal•liatives. PADES Granollers (ICS). Doctor en Salut pública i Màster en bioètica.
Dra. Anna Habimana, metgessa especialista en Pediatria. Unitat de Cures Pal•liatives de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
En els mitjans de comunicació es detecta una tendència a narrar les qüestions de salut des de l’àmbit individual i amb un marcat accent biomèdic. Això pot ser conseqüència tant de les necessitats informatives com d’altres influències relacionades amb els diversos actors implicats. Partint de la clara influència que els mitjans de comunicació exerceixen sobre l’esfera pública, és evident que l’opinió pública condiciona l’agenda públic-mediàtica. Al mateix temps, les administracions públiques haurien de mostrar molt més interès en la comunicació en salut i ser conscients de que aquesta agenda públic-mediàtica és un factor determinant en la presa de decisions.
La Fundació Dr. Antoni Esteve va tornar a ser present a l’Escola de Salut Pública, que el 2019 va celebrar el seu 30è aniversari, amb Comunicació per guanyar o perdre salut. El paper dels mitjans de comunicació i de les administracions públiques, un encontre que va tenir lloc el 18 de setembre de 2019 al Llatzeret de Maó entre responsables sanitaris i professionals dels mitjans de comunicació i de la salut per abordar la situació de la comunicació en salut i acordar estratègies de millora.
El seu objectiu fou considerar accions que permetin millorar la interacció entre els mitjans, els professionals de la salut i les administracions públiques, examinar formes d’estimular la reflexió i la recerca en aquest camp i valorar si és possible establir criteris de bones pràctiques i definir les seves característiques bàsiques.
L’encontre, que van coordinar Ildefonso Hernández Aguado, del departament de salut pública, història de la ciència i ginecologia de la Universitat Miguel Hernández, i Joan Carles March Cerdà, de la Escuela Andaluza de Salud Pública, va comptar amb el programa següent:
Sessió 1 – Establiment d’agenda i definició dels problemes en la comunicació en salut
Presentació
Fèlix Bosch Llonch
Fundació Dr. Antoni Esteve
Pilar Aparicio
Directora General de Salut Pública del Govern d’Espanya
Els factors que perfilen les narratives de la salut als mitjans de comunicació
Milagros Pérez Oliva
El País
Aproximació des de la salut a l’establiment de l’agenda mediàtica i a la definició dels assumptes en la comunicació en salut
Ildefonso Hernández Aguado
UMH
Influència de l’agenda mediàtica en la gestió política de salut i viceversa
María Jesús García González
Instituto Cervantes de Casablanca
Sessió 2 – Com s’emmarca la salut en els mitjans de comunicació
Joan Carles March
EASP
El tractament de la salut en els mitjans audiovisuals
Graziella Almendral
Indagando TV
La salut a la premsa escrita
Michele Catanzaro
El Periódico
Sessió 3 – Propostes de futur sobre la interacció entre els mitjans, les administracions públiques sanitàries i els professionals de la salut
Relatora: Elisa Chilet Rosell
Professionals dels mitjans convidats al taller i professionals de la salut consideraran accions per millorar la interacció entre les autoritats sanitàries, els professionals de la salut i els mitjans de comunicació
