image_pdfimage_print

L’anglès segueix estant una de les assignatures pendents dels professionals sanitaris. Tot i que el 90% de l’anglès biomèdic és d’origen grec o llatí, la pronúncia i altres aspectes com les proposicions o els verbs preposicionals són les principals barreres per als científics espanyols. La Fundació Dr. Antoni Esteve va posar en marxa el 4 i 5 de novembre de 2011 passats a Salamanca la quarta edició dels Seminaris de formació sobre Anglès biomèdic, l’objectiu dels quals és aportar els recursos necessaris per tal de sortir airós en les diferents aplicacions del idioma internacional.

Escriure articles científics, presentar comunicacions o treballar en un hospital de parla anglesa són algunes de les situacions en què l’anglès es torna indispensable per a un professional sanitari. Ramón Ribes, coordinador del curs i especialista en radiologia, porta anys perfeccionant el seu domini de la llengua. Per a ell, el nivell d’anglès tan baix al nostre país és degut a l’excés d’ensenyament en gramàtica, oblidant altres aspectes com la pronúncia. Un problema que augmenta a l’entorn biomèdic, ja que qui ensenya la llengua no sol pertànyer a l’àmbit científic.

Mentre que Ribes s’ocupa d’enumerar alguns dels errors més comuns en l’ús de l’anglès biomèdic i algunes solucions per a resoldre situacions compromeses com el torn de preguntes que acompanya tota conferència,John Giba, traductor de manuscrits científics nascut a Ohio (Estats Units), se centra en els aspectes més específics del idioma, com la pronúncia o la correcta enumeració de xifres i números en anglès. Tot i que és impossible igualar la pronúncia d’un natiu, l’objectiu és aconseguir un discurs clar i fluït, lliure d’ambigüitats.

Fernando A. Navarro, autor del Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina, és tot un expert en les anomenades false friends, les paraules traïdores. Es tracta d’aquells termes o expressions que s’escriuen de forma similar en les distintes llengües però que tenen significats totalment diferents i que poden donar lloc a situacions compromeses. Navarro també s’encarrega d’aprofundir en l’argot biomèdic en anglès que no es troba fàcilment als llibres.

Per últim, Juan José Sanz explica en primera persona l’experiència del científic que treballa en un laboratori estranger, a partir de la seva estada alWellcome Trust Biocentre de Dundee. Un dels esculls principals a superar, en la seva opinió, és la timidesa intrínseca en la majoria d’espanyols. Dominar la terminologia específica del laboratori, dissenyar un bon currículum i saber escriure correctament un article en anglès són també aspectes imprescindibles.

A més de l’aportació dels quatre professors, el curs també inclou quatre tallers pràctics per a que els alumnes, per exemple, aprenguin a millorar la pronúncia de la seva presentació personal o a dissenyar de forma correcta el seu currículum vitae en anglès.

Aquesta quarta edició del Seminari de formació sobre Anglès biomèdic ha estat possible gràcies a la col•laboració de l’Hospital Universitari de Salamanca. La Fundació Dr. Antoni Esteve vol agrair a José María RecioMiguel Marcos Martín per fer possible aquesta col•laboració.