Aquest curs pretén oferir als participants oportunitats d’iniciar-se en l’estratègia de l’Aprenentatge Basat en Problemes i oferir-lo a totes aquelles persones interessades en introduir-se en aquest sistema actiu de docència. Veure experiències formatives prèvies Publicació sobre l’experiència formativa en ABP de la Fundació Dr. Antoni Esteve Cursos acreditats pel Consell Català de Formació Continuada de…
2019A més de l’oferta habitual de seminaris de formació, la Fundació Dr. Antoni Esteve també ha dut a terme altres cursos orientats, per exemple, a la iniciació al funcionament dels Comitès Ètics d’Investigació Clínica o a l’Aprenentatge Basat en Problemes.
Si elaborar un projecte de recerca per obtenir fons ja era un element important en la carrera de tot científic, el domini d’aquest procés s’ha convertit en indispensable amb la situació econòmica actual. Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve va decidir posar en marxa un nou curs dirigit a futurs investigadors en ciències de la salut per conèixer les tècniques i habilitats bàsiques per escriure i sol·licitar projectes d’investigació a agències de finançament i altres institucions.
Quatre especialistes en medicina preventiva i salut pública que han participat en múltiples projectes de recerca van oferir les claus per elaborar un bon projecte. Durant les dues jornades del curs, el 5 i 6 de juny de 2019 passats a l’IRB Lleida, els participants van conèixer des dels diferents tipus de projectes fins a les fonts de finançament i com abordar-les.
Per a Teresa Ruiz Cantero, coordinadora del curs i actual vicedegana de recerca, postgrau/doctorat i relacions internacionals de la facultat de ciències de la salut de la Universitat d’Alacant, “qui escomet la tasca de redactar un projecte amb la finalitat d’obtenir fons per investigar ha de controlar molts aspectes, des de la revisió bibliogràfica fins a l’enunciació d’una hipòtesi innovadora i atractiva, passant per l’elaboració d’un pla de treball i una estimació de costos realistes”.
La van acompanyar en la docència Elena Ronda, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alacant, i Blanca Lumbreras, professora titular de medicina preventiva i salut pública de la Universitat Miguel Hernández.
Tot i que la publicació dels resultats en un article és una de les etapes més importants de tota investigació, la majoria dels plans d’estudi relacionats amb la biomedicina no contemplen la formació en matèria de redacció científica. Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia, i Carmen Vives, editora associada de Gaceta Sanitaria, sumen ja 51 edicions al capdavant dels Seminaris de formació organitzats per la Fundació Dr. Antoni Esteve sobre Com redactar un article científic.
Estretament vinculats al món de l’edició biomèdica, els professors s’encarreguen de condensar en dues jornades de treball les tècniques i habilitats bàsiques per a una correcta redacció d’articles destinats a revistes científiques. Fer servir un estil correcte, escollir la revista més idònia, conèixer les formalitats necessàries per a adequar-se a la línia editorial de la publicació i diferenciar clarament les diferents parts d’un article són algunes de les qüestions que van poder conèixer els alumnes inscrits.
En aquesta ocasió, el curs va tenir lloc el 29 i 30 de maig de 2019 passats a Salamanca en col·laboració amb el Instituto de Investigación Biomédica de Salamanca.
El format audiovisual cada cop té més importància tant en l’obtenció de recursos per a la recerca com en la divulgació científica, sobretot si arriba al públic objectiu d’una forma atractiva, contemporània i entenedora. Aquest nou curs de la Fundació Dr. Antoni Esteve pretén establir les bases sobre com comunicar projectes científics mitjançant la gravació i edició d’un vídeo curt, simple, directe i efectiu amb la càmera d’un telèfon mòbil o similar.
L’onzena edició del curs Com divulgar el teu projecte científic en un vídeo de 60”, que es dirigeix tant a estudiants com a professionals científics i de la comunicació amb interès per divulgar els seus projectes o la ciència en general, va tenir lloc el 15 i 16 de maig de 2019 passats a Vic, en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Una vintena científics va tenir l’oportunitat de plantejar un projecte sobre el qual els agradaria realitzar un vídeo. De totes les propostes, una fou seleccionada per desenvolupar entre tots dos tipus de projecte amb diferents objectius.
Dirigits per Ana Montserrat Rosell, directora del programa tres14 de La 2, els participants van formar part de tot el procés de creació d’un vídeo, des de la selecció del tema i l’enfocament fins a l’edició, passat per la preparació del guió i la captació d’imatges amb un smartphone. Per això van comptar també amb l’ajut del director de postproducció Daniel Camino, que els va ensenyar les claus per al maneig de programes d’edició com iMovie o Windows Movie Maker, i del creatiu, muntador i realitzador Arturo Bastón.
Per a Ana Montserrat, la primera i més important pregunta que s’ha de fer el científic abans de preparar un vídeo es per a què el necessita i a qui es dirigeix. Un cop definit l’objectiu, recomanar reduir el missatge a una sola idea i obrir la ment a tot tipus de recursos i gèneres. Per això, va projectar diferents fragments de pel•lícules i campanyes publicitàries que, en segons i amb d’enginy, aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador.
Durant les dues jornades del curs, es van oferir alguns trucs per a la gravació d’imatges (tipus de plans, captació de so, etcètera) i per a l’obtenció de recursos, com bancs d’imatges i músiques lliures de drets. Tot per demostrar que ja no són necessaris grans i costosos equips professionals per realitzar un bon vídeo de divulgació i que tothom pot dotar de suport audiovisual als seus projectes científics. Amb un telèfon mòbil, un ordinador i una bona idea és suficient.
Els participants del curs van escollir com a tema la PrEP. Un grup va desenvolupar un vídeo per demanar la seva aprovació al nostre país i l’altre per reclutar voluntaris per a una investigació. A continuació, el resultat.
Aquests vídeos són el resultat d’una activitat formativa i, per tant, part del seu contingut és fictici.
Tot i que la publicació dels resultats en un article és una de les etapes més importants de tota investigació, la majoria dels plans d’estudi relacionats amb la biomedicina no contemplen la formació en matèria de redacció científica. Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia, i Carmen Vives, editora associada de Gaceta Sanitaria, sumen ja 50 edicions al capdavant dels Seminaris de formació organitzats per la Fundació Dr. Antoni Esteve sobre Com redactar un article científic. Aquí s’hi va sumar Xisca Sureda, profesora d’Epidemiologia i Salut Pública en el Departament de Cirurgia, Ciències Mèdiques i Socials de la Universidad de Alcalá.
Estretament vinculats al món de l’edició biomèdica, els professors s’encarreguen de condensar en dues jornades de treball les tècniques i habilitats bàsiques per a una correcta redacció d’articles destinats a revistes científiques. Fer servir un estil correcte, escollir la revista més idònia, conèixer les formalitats necessàries per a adequar-se a la línia editorial de la publicació i diferenciar clarament les diferents parts d’un article són algunes de les qüestions que van poder conèixer els alumnes inscrits.
En aquesta ocasió, el curs va tenir lloc el 9 i 10 d’abril de 2019 passats a Terrassa en col·laboració amb la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa.
Els Seminaris de formació sobre Com realitzar presentacions orals en biomedicina van sumar la seva 39a edició el 3 i 4 d’abril de 2019 passats al Banc de Sang i Teixits. Novament, quatre professors es van encarregar de proporcionar les bases de la presentació oral abordant tant els aspectes estrictament científics del contingut com els formals referents a l’expressió verbal, la regulació de la veu o el llenguatge corporal.
D’això últim es van encarregar Aina Clotet i Àlex Mañas, actriu i director de teatre, mentre que els consells sobre el contingut científic de la presentació van recaure en María Isabel Martín, catedràtica de Farmacologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, i Elena Muñoz, metgessa de família a Maó i membre del Grup de Comunicació i Salut de la SEMFYC.
Les diferents sessions teòriques i exercicis de desinhibició van culminar en una presentació individual de cinc minuts en la qual posar-hi en pràctica tot l’aprenentatge adquirit. El curs va comptar amb la coordinació de Elisabet Ferron.
Els professionals biomèdics necessiten plasmar els resultats de les seves investigacions de forma efectiva mitjançant articles científics. Tanmateix, molts d’ells reben una escassa formació en redacció científica, situació que s’agreuja quan no s’utilitza la llengua materna, complicant encara més la tasca d’assegurar que el text estigui ben organitzat i sigui coherent i comprensible. Mentre que molts professionals de seguida aprenen a llegir textos en anglès de les seves àrees d’interès, la majoria no desenvolupen les habilitats necessàries per escriure de manera satisfactòria sol•licituds de subvenció o articles científics.
L’objectiu d’aquest nou seminari és ajudar a millorar les habilitats per a la redacció científica en anglès, oferint els principis de la comunicació científica escrita i posant-los en pràctica amb una dinàmica amena i participativa. John Giba, autor dels llibres Inglés médico y sanitario (2010) i Preparing and delivering scientific presentations (2011), i Anna Alguersuari, de la Corporació Sanitària Parc Taulí, són els encarregats d’abordar els recursos i els errors més comuns a l’hora d’encetar un manuscrit de caire científic en anglès.
Developing skills in scientific writing va celebrar la seva 11a edició el 21 i 22 de març de 2019 passats a l’IMIBIC, a Còrdova.
Si enfrontar-se a un auditori ja acostuma a ser un motiu d’ansietat, la tensió s’aguditza quan l’idioma oficial de la conferència, reunió o congrés és l’anglès. L’11 i 12 de març de 2019 passats, la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar a Barcelona, en col•laboració amb l’IRB Barcelona, una nova edició del Seminari de formació How to improve your scientific presentations, amb diferents tècniques i consells pràctics per a millorar les presentacions en anglès dels científics.
Durant una jornada i mitja, els alumnes realitzen una immersió en el idioma internacional de la mà de Brian McCarthy i Peter Corry, ambdós d’origen irlandès. McCarthy és escriptor, traductor i instructor de diferents cursos. També ha traduït i editat desenes d’articles sobre farmacologia, psicologia i educació. Abans de traslladar-se a Espanya el 2005, va ser director de teatre professional i professor d’actuació. Corry, per la seva banda, ha treballat com a coach de comunicació durant més de dotze anys, ajudant a professionals de la industria de l’entreteniment, l’educació i els negocis a desenvolupar confiança i una comunicació més eficaç amb el públic. Ell és també actor professional de teatre, televisió i cinema i actualment estudia medicina a la Universitat de Limerick.
Amb una combinació de teoria i pràctica, aquest nou curs no només abarca les habilitats bàsiques per a parlar en públic sinó que també ajudar a perfilar els continguts del nostre missatge, a donar-li forma i aclarir les idees per tal de fer-lo més atractiu per a l’audiència. Definir un missatge i un objectiu centrals, establir una narració, fixar una bona estructura i dissenyar diapositives atractives són algunes de les claus per a captar i mantenir l’atenció del públic.
El curs El científic davant els mitjans de comunicació va tornar el 27 i 28 de febrer de 2019 passats als estudis de TVE a Sant Cugat per endinsar els científics en el funcionament d’una redacció periodística. Organitzat novament per la Fundació Dr. Antoni Esteve, Indagando TV, el CSIC i l’Instituto RTVE, aquesta experiència de dos dies permet conèixer la dinàmica de treball en un mitjà de comunicació i les claus del seu funcionament, amb l’objectiu de que el científic aprengui a dominar situacions cada cop més quotidianes per als professionals sanitaris com una entrevista televisiva o una roda de premsa.
El curs permet a un grup reduït de 20 alumnes treballar una notícia de ràdio i televisió en temps real i prendre contacte amb un estudi de ràdio i un plató de televisió. Els científics també tenen l’oportunitat d’experimentar un simulacre de roda de premsa amb el qual poden posar-se en la pell dels diferents actors implicats, des del periodista que cobreix l’esdeveniment fins al professional que s’ha d’enfrontar a les preguntes incòmodes.
A més dels mitjans audiovisuals, el curs també explora altres àmbits com la comunicació corporativa, indispensable avui dia en qualsevol institució científica, el documental i la divulgació a través d’internet. Sis professionals en actiu, tant de RTVE com d’altres mitjans, s’encarreguen de mostrar al col•lectiu científic les claus de la seva feina com a periodistes. Graziella Almendral, directora del canal de divulgació científica Indagando TV i coordinadora del curs, planteja les bases de la notícia a televisió, mentre que Pablo González Batista, subdirector d’Hoy por hoy, de la Cadena Ser, se centra en les peculiaritats del llenguatge radiofònic.
La comunicació corporativa està a càrrec de Marc de Semir, director de comunicació de la Fundació Bertelsmann, mentre que la comunicació social des de institucions públiques es troba en mans de Jaime Pérez del Val, de l’Àrea de Cultura Científica de la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica del CSIC. Per la seva banda, la coordinadora de l’agència SINC Pampa García s’ocupa dels continguts científics a internet i a les xarxes socials. Per últim, Ana Montserrat Rosell, directora del programa de divulgació tres14 de La 2, aporta la seva experiència en el gènere documental.
Aquesta edició de El científic davant els mitjans de comunicació a Barcelona ha comptat a més amb una visita especial als estudis de TVE a Sant Cugat i amb la participació de Pere Buhigas, director de l’espai científic del canal 24 horas Lab24, i Marta Càceres, presentadora de Para todos La 2. La Fundació Dr. Antoni Esteve vol agrair Miguel Ángel Martín, Pablo Beceiro i M. Carmen Franco, de l’Institut RTVE a Barcelona, per fer possible aquesta segona edició del curs en el estudis de Sant Cugat.
