Al llarg del 2018, la Fundació Dr. Antoni Esteve ha generat un total de 161 iniciatives, de les quals el 67% (108) han estat publicacions. A més de les publicacions habituals de la fundació, com l’anuari, els quaderns i les monografies, durant el 2018 destaca un nombre considerable d’articles de divulgació científica a través de…
2019La plasticitat del cervell, el preu dels anticonceptius, les migracions humanes induïdes pel canvi climàtic i els reptes de les dones programadores són els temes dels reportatges que es van presentar en la segona edició de les jornades de l’Observatori PerCientEx (Periodisme Científic d’Excel·lència), una iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Dr. Antoni Esteve.
Durant aquesta nova jornada de reflexió i debat es van dur a terme quatre converses entre destacats periodistes especialitzats en ciència, tecnologia, salut i medi ambient i altres tants analistes experts en el sector. Els diàlegs van abordar quatre treballs excepcionals de periodisme científic, que van ser distingits al llarg de 2018 amb premis, beques o altres reconeixements d’excel·lència. Així mateix, també es va presentar l’actualització de la base de dades de PerCientEx, amb més de 40 treballs periodístics destacats de l’any 2018.
En la categoria de ciència, Antonio Martínez Ron (@aberron) va conversar amb Javier Cruz Mena, professor de periodisme científic de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, sobre el reportatge ‘Plasticitat a la carta per salvar cervells‘ (vozpopuli.com), guanyador premi García Campoy 2018 en la categoria de premsa digital.
En l’àmbit de salut, Eva Belmonte (@evabelmonte) va parlar amb Gonzalo Casino (@gonzalocasino), periodista i professor de periodisme científic i de dades a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, de la investigació periodística ‘Anticonceptius‘ (civio), un nou lliurament de Medicamentalia, un projecte periodístic d’investigació de la Fundació Civio, finançat a través d’un dels Journalism Grants.
Pel que fa a medi ambient, Monica Pelliccia (@monicapelliccia) va debatre amb Cristina Ribas (@cristinaribas), periodista i professora de periodisme digital a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el reportatge ‘Les rutes de les migrants climàtiques‘ (elpais.com), un treball finançat mitjançant un ‘IWMF Reporting Grants for Women’ s Stories ‘.
A l’àrea de tecnologia, Javier Sauras (@jsauras) i Michele Bertelli (@mikebertelli) comentaren amb Eva Domínguez (@edominguez), periodista, doctora en Comunicació i emprenedora, sobre el reportatge ‘Coding like a girl‘ (elconfidencial.com), periodistes nominats al millor reportatge en categoria innovació en els premis Gabo.
L’ ‘ObservatoriPerCientEx’ de periodisme científic, projecte en col·laboració amb Obra Social “la Caixa” i la Fundació Dr. Antoni Esteve i impulsat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), pretén recopilar exemples de periodisme de qualitat en periodisme imprès i digital en l’àmbit iberoamericà. La iniciativa segueix la línia del Projecte PerCientEx: Excel·lència i Innovació en el Periodisme Científic a Espanya,també impulsat per l’ACCC amb la col·laboració d’Obra Social “la Caixa”, que tenia com a objectiu detectar i difondre exemples de bones pràctiques de periodisme de ciència, tecnologia, salut i medi ambient publicades a la premsa digital a Espanya.
II Jornada ‘Observatori PerCientEx’ sobre Ciència i Periodisme
Dijous 21 de febrer de 18 a 20 en CosmoCaixa (sala Àgora)
Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa
Raül Toran, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
Michele Catanzaro, periodista científic i director de l’observatori PerCientEx
Valentina Raffio, periodista científica i coordinadora de PerCientEx
Debat obert al públic. També hi haurà un torn de preguntes després de cada conversa.
Científics del Cima i de la Clínica Universidad de Navarra van identificar el 2017 una molècula que millora la supervivència de models animals amb leucèmies agudes i limfomes. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, obren una via terapèutica a malalts amb tumors hematològics de pitjor pronòstic. El jurat internacional del Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve, dotat de 18.000 euros, ha considerat l’article que signen Edurne San José Enériz, Xabier Agirre i Obdulia Rabal com a primers autors i que dirigeixen Julen Oyarzabal i Felipe Prósper com el millor treball de farmacologia publicat per un autor espanyol en els últims dos anys. Tots ells van estar presents el 3 de juliol de 2019 en l’acte de lliurament del guardó, que va tenir lloc a la Clínica Universidad de Navarra, amb la presència de la seva directora, María Pilar Civeira.
El tractament dels tumors hematològics ha adquirit un nou enfocament gràcies a l’administració de fàrmacs epigenètics que es basen en modificacions moleculars que alteren l’activitat dels gens en el desenvolupament del càncer. Aquest grup de Navarra dissenyà una molècula anomenada CM-272, que bloqueja de forma simultània l’activitat de dos enzims epigenètics implicats en el desenvolupament de diferents tipus de tumors, la histona metiltrasferasa (G9a) i la DNA metiltrasferasa (DNMT1).
Aquesta molècula, per tant, indueix la mort cel·lular de la leucèmia mieloide aguda, la leucèmia limfoblàstica aguda i el limfoma no Hodgking, expliquen els doctors Julen Oyarzabal, director del Programa de Teràpies Moleculars del CIMA, i Felipe Prósper, codirector del Servei d’Hematologia de la Clínica Universidad de Navarra.
Els resultats, confirmats en animals, són un primer pas fonamental per al desenvolupament de nous compostos com a possible tractament en pacients amb aquests tumors, que actuarien com a estratègia complementària als tractaments actuals. Segons els investigadors, el CM-272 es presenta com un fàrmac selectiu i representa un nou enfocament terapèutic més segur i eficaç per a tumors hematològics que actualment tenen un mal pronòstic.
Aquest és el setzè lliurament del Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve, que es concedeix al millor treball de farmacologia publicat per un autor espanyol en els últims dos anys en qualsevol dels seus aspectes (disseny, síntesi, desenvolupament galènic, avaluació clínica o de laboratori, ús, etcètera). El tribunal internacional, que el componen Fèlix Bosch (Barcelona, Espanya), Rachel Tyndale (Toronto, Canadà) i Xavier Guitart (Bethesda, Estats Units), també ha decidit destacar, entre els 33 articles enviats al llarg d’aquesta convocatòria, una menció honorífica a l’article Clinical validation of blood/brain glutamate grabbing in acute ischemic stroke, publicat el 2018 a la revista Annals of Neurology pel Laboratori d’Investigació en Neurociències Clíniques del Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostel·la.
Es tracta d’una investigació per al tractament de l’ictus que descriu des de estratègies d’screening farmacològic in vitro fins a la validació preclínica in vivo i que demostra per primera vegada en un assaig clínic l’eficàcia de l’ús d’atrapadors de glutamat en pacients isquèmics, obrint el camí a noves estratègies.
El format audiovisual cada cop té més importància tant en l’obtenció de recursos per a la recerca com en la divulgació científica, sobretot si arriba al públic objectiu d’una forma atractiva, contemporània i entenedora. Aquest nou curs de la Fundació Dr. Antoni Esteve pretén establir les bases sobre com comunicar projectes científics mitjançant la gravació i edició d’un vídeo curt, simple, directe i efectiu amb la càmera d’un telèfon mòbil o similar.
L’onzena edició del curs Com divulgar el teu projecte científic en un vídeo de 60”, que es dirigeix tant a estudiants com a professionals científics i de la comunicació amb interès per divulgar els seus projectes o la ciència en general, va tenir lloc el 6 i 7 de novembre de 2019 passats a Granollers, en col·laboració amb l’Hospital General de Granollers. Una vintena científics va tenir l’oportunitat de plantejar un projecte sobre el qual els agradaria realitzar un vídeo. De totes les propostes, una fou seleccionada per desenvolupar entre tots dos tipus de projecte amb diferents objectius.
Dirigits per Ana Montserrat Rosell, directora del programa tres14 de La 2, els participants van formar part de tot el procés de creació d’un vídeo, des de la selecció del tema i l’enfocament fins a l’edició, passat per la preparació del guió i la captació d’imatges amb un smartphone. Per això van comptar també amb l’ajut del director de postproducció Daniel Camino, que els va ensenyar les claus per al maneig de programes d’edició com iMovie o Windows Movie Maker, i del creatiu, muntador i realitzador Arturo Bastón.
Per a Ana Montserrat, la primera i més important pregunta que s’ha de fer el científic abans de preparar un vídeo es per a què el necessita i a qui es dirigeix. Un cop definit l’objectiu, recomanar reduir el missatge a una sola idea i obrir la ment a tot tipus de recursos i gèneres. Per això, va projectar diferents fragments de pel•lícules i campanyes publicitàries que, en segons i amb d’enginy, aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador.
Durant les dues jornades del curs, es van oferir alguns trucs per a la gravació d’imatges (tipus de plans, captació de so, etcètera) i per a l’obtenció de recursos, com bancs d’imatges i músiques lliures de drets. Tot per demostrar que ja no són necessaris grans i costosos equips professionals per realitzar un bon vídeo de divulgació i que tothom pot dotar de suport audiovisual als seus projectes científics. Amb un telèfon mòbil, un ordinador i una bona idea és suficient.
Els participants del curs van escollir com a tema una aplicació mòbil per ajudar a traduir el llenguatge mèdic cap als pacients. Un grup va desenvolupar un vídeo des del punt de vista del metge i l’altre des del pacient. A continuació, el resultat.
Aquests vídeos són el resultat d’una activitat formativa i, per tant, part del seu contingut és fictici.
Els Seminaris de formació sobre Com realitzar presentacions orals en biomedicina van sumar la seva 4aa edició el 9 i 10 d’octubre de 2019 passats a Manresa en col·laboració amb Fundació Althaia y el Institut Català de Salut Catalunya Central en Manresa. Quatre professors es van encarregar de proporcionar les bases de la presentació oral abordant tant els aspectes estrictament científics del contingut com els formals referents a l’expressió verbal, la regulació de la veu o el llenguatge corporal.
D’això últim es van encarregar Marcel Borràs i Àlex Mañas, actor i director de teatre, mentre que els consells sobre el contingut científic de la presentació van recaure en Elena Muñoz, metgessa de família a Maó i membre del Grup de Comunicació i Salut de la SEMFYC.
Les diferents sessions teòriques i exercicis de desinhibició van culminar en una presentació individual de cinc minuts en la qual posar-hi en pràctica tot l’aprenentatge adquirit. El curs va comptar amb la coordinació d’Alfons Hervàs y Ramon Santisteve (Fundació Althaia) y a Màrius Figols (ICS Catalunya Central).
Els Seminaris de formació sobre Com realitzar presentacions orals en biomedicina van sumar la seva 40a edició el 16 i 17 de setembre de 2019 passats al Centre de Diagnòstic Biomèdic del Hospital Clínic de Barcelona. Tres professors es van encarregar de proporcionar les bases de la presentació oral abordant tant els aspectes estrictament científics del contingut com els formals referents a l’expressió verbal, la regulació de la veu o el llenguatge corporal.
D’això últim es van encarregar Marc Clotet i Àlex Mañas, actriu i director de teatre, mentre que els consells sobre el contingut científic de la presentació van recaure en Elena Muñoz, metgessa de família a Maó i membre del Grup de Comunicació i Salut de la SEMFYC.
Les diferents sessions teòriques i exercicis de desinhibició van culminar en una presentació individual de cinc minuts en la qual posar-hi en pràctica tot l’aprenentatge adquirit. El curs va comptar amb la coordinació de Nayra Rico.
Si enfrontar-se a un auditori ja acostuma a ser un motiu d’ansietat, la tensió s’aguditza quan l’idioma oficial de la conferència, reunió o congrés és l’anglès. El 26 i 27 de juny de 2019 passats, la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar a Madrid, en col•laboració amb la Facultat de Farmàcia de la Universidad Complutense de Madrid, una nova edició del Seminari de formació How to improve your scientific presentations, amb diferents tècniques i consells pràctics per a millorar les presentacions en anglès dels científics.
Durant una jornada i mitja, els alumnes realitzen una immersió en el idioma internacional de la mà de Brian McCarthy i Peter Corry, ambdós d’origen irlandès. McCarthy és escriptor, traductor i instructor de diferents cursos. També ha traduït i editat desenes d’articles sobre farmacologia, psicologia i educació. Abans de traslladar-se a Espanya el 2005, va ser director de teatre professional i professor d’actuació. Corry, per la seva banda, ha treballat com a coach de comunicació durant més de dotze anys, ajudant a professionals de la industria de l’entreteniment, l’educació i els negocis a desenvolupar confiança i una comunicació més eficaç amb el públic. Ell és també actor professional de teatre, televisió i cinema i actualment estudia medicina a la Universitat de Limerick.
Amb una combinació de teoria i pràctica, aquest nou curs no només abarca les habilitats bàsiques per a parlar en públic sinó que també ajudar a perfilar els continguts del nostre missatge, a donar-li forma i aclarir les idees per tal de fer-lo més atractiu per a l’audiència. Definir un missatge i un objectiu centrals, establir una narració, fixar una bona estructura i dissenyar diapositives atractives són algunes de les claus per a captar i mantenir l’atenció del públic.
Si elaborar un projecte de recerca per obtenir fons ja era un element important en la carrera de tot científic, el domini d’aquest procés s’ha convertit en indispensable amb la situació econòmica actual. Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve va decidir posar en marxa un nou curs dirigit a futurs investigadors en ciències de la salut per conèixer les tècniques i habilitats bàsiques per escriure i sol·licitar projectes d’investigació a agències de finançament i altres institucions.
Quatre especialistes en medicina preventiva i salut pública que han participat en múltiples projectes de recerca van oferir les claus per elaborar un bon projecte. Durant les dues jornades del curs, el 5 i 6 de juny de 2019 passats a l’IRB Lleida, els participants van conèixer des dels diferents tipus de projectes fins a les fonts de finançament i com abordar-les.
Per a Teresa Ruiz Cantero, coordinadora del curs i actual vicedegana de recerca, postgrau/doctorat i relacions internacionals de la facultat de ciències de la salut de la Universitat d’Alacant, “qui escomet la tasca de redactar un projecte amb la finalitat d’obtenir fons per investigar ha de controlar molts aspectes, des de la revisió bibliogràfica fins a l’enunciació d’una hipòtesi innovadora i atractiva, passant per l’elaboració d’un pla de treball i una estimació de costos realistes”.
La van acompanyar en la docència Elena Ronda, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alacant, i Blanca Lumbreras, professora titular de medicina preventiva i salut pública de la Universitat Miguel Hernández.
Tot i que la publicació dels resultats en un article és una de les etapes més importants de tota investigació, la majoria dels plans d’estudi relacionats amb la biomedicina no contemplen la formació en matèria de redacció científica. Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia, i Carmen Vives, editora associada de Gaceta Sanitaria, sumen ja 51 edicions al capdavant dels Seminaris de formació organitzats per la Fundació Dr. Antoni Esteve sobre Com redactar un article científic.
Estretament vinculats al món de l’edició biomèdica, els professors s’encarreguen de condensar en dues jornades de treball les tècniques i habilitats bàsiques per a una correcta redacció d’articles destinats a revistes científiques. Fer servir un estil correcte, escollir la revista més idònia, conèixer les formalitats necessàries per a adequar-se a la línia editorial de la publicació i diferenciar clarament les diferents parts d’un article són algunes de les qüestions que van poder conèixer els alumnes inscrits.
En aquesta ocasió, el curs va tenir lloc el 29 i 30 de maig de 2019 passats a Salamanca en col·laboració amb el Instituto de Investigación Biomédica de Salamanca.
