1

8è Cicle de Cinema i Bioètica

El Cicle de Cinema i Bioètica, que analitza els problemes ètics i socials que planteja la medicina a través de diferents pel·lícules, arriba aquest any al Parc del Retiro de Madrid, concretament al Centro Cultural Casa de Vacas. Allà tindrà lloc una nova edició que arrencarà el pròxim 6 d’octubre de 2022 a les 17 hores amb la projecció de la pel·lícula Órbita 9 i que servirà per presentar La ciencia y la tecnologia en la ficción audiovisual española, el nou llibre de la Fundació Dr. Antoni Esteve en què Pablo Francescutti analitza quina visió de la ciència i la tecnologia donen les pel·lícules i sèries estrenades a Espanya entre 2015 i 2020. Amb la presència de l’autor i del poeta Luis Alberto de Cuenca, totes les persones assistents a aquesta primera sessió rebran un exemplar del llibre.

Organitzat per l’Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés, amb la col·laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve, el Cicle de Cinema i Bioètica comptarà amb tres sessions més durant el mes d’octubre. El 17 d’octubre es projectarà la pel·lícula Sé quién eres per tractar la malaltia mental en el cinema. Per això, comptarem amb la presència del psiquiatra Guillermo Lahera i amb la directora i l’actriu principal del film, Patricia Ferreira i Ana Fernández.

La vellesa serà la protagonista de la tercera sessió del cicle, el 24 d’octubre, amb la projecció de la pel·lícula de Carlos Saura Pajarico. El director estarà present en el col·loqui juntament amb l’actriu Eulalia Ramón i l’escriptor i crític Fernando Rodríguez Lafuente. Per últim, el 31 d’octubre, es projectarà el film Los jueves, milagro per abordar les medicines alternatives juntament amb el director José Luis García Berlanga i l’escriptor i crític Fernando Rodríguez Lafuente. Com cada any, el duet de guitarra Contraste serà l’encarregat de clausurar el cicle amb la interpretació de diferents temes de cinema.

La recollida d’entrada per al Cicle de Cinema i Bioètica és gratuïta des d’una hora abans de començar la projecció a les taquilles del Centro Cultural Casa de Vacas de Madrid (Parc del Retiro, Passeig de Colombia).

 


Descarrega’t el programa complet del Cicle de Cinema i Bioètica

 


PROGRAMA

6 de octubre

17:00-19:00: Ciencia ficción: ¿ética o estética?

  • Proyección de la película: Órbita 9 (Hatem Khraiche, 2017)
  • Introducción: Luis Alberto de Cuenca, poeta.
  • Análisis y discusión:
    • Luis Alberto de Cuenca.
    • Pablo Francescutti, escritor.

19:00-19:30: Presentación del libro La ciencia y la tecnología en la ficción audiovisual española, de Pablo Francescutti. (Al finalizar el evento se obsequiará con un ejemplar al público asistente).

 


17 de octubre

17:00-19:00: La enfermedad mental en el cine

  • Proyección de la película: Sé quién eres (Patricia Ferreira, 2000)
  • Introducción: Guillermo Lahera, psiquiatra.
  • Análisis y discusión:
    • Patricia Ferreira, directora de cine.
    • Ana Fernández, actriz.

 

 


24 de octubre

17:00-19:00: Los ancianos

  • Proyección de la película: Pajarico (Carlos Saura, 1997)
  • Introducción: Fernando Rodríguez Lafuente, escritor y crítico.
  • Análisis y discusión:
    • Carlos Saura, director de cine.
    • Eulalia Ramón, actriz.

 

 


31 de octubre

17:00-19:00: Medicinas alternativas

  • Proyección de la película: Los jueves, milagro (Luis García-Berlanga, 1957).
  • Introducción: María Jesús Pascual, Madrid Salud.
  • Análisis y discusión:
    • José Luis García-Berlanga, director de cine.
    • Fernando Rodríguez Lafuente, escritor y crítico.
  • Clausura con Músicas de cine a cargo del dúo de guitarra Contraste.

 




Cinefòrum en Medicina amb el Col·legi de Metges de Barcelona: LAS CONFESIONES DEL DOCTOR SACHS

Tornen les sessions del Cinefòrum en Medicina amb la Junta comarcal del Vallès Occidental del Col·legi de Metges de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Ho van fer el divendres 7 d’octubre de 2022 a les 20 hores en el Auditori Terrassa BBVA amb la projecció de la pel·lícula Las confesiones del doctor Sachs, la pel·lícula francesa de l’any 1999 dirigida per Michel Deville i basada en la novel·la La Maladie de Sachs de Martin Winckler.

La cinta tracta sobre la vida d’un metge d’una petita ciutat francesa que esdevé una mena de confessor per als seus pacients, personatges de tots tipus que el Dr. Sachs escolta atentament. La implicació en els problemes dels seus pacients es veu plasmada en un diari personal on el metge reflexiona sobre el seu treball, els seus sentiments i sobre la societat a la que atén.

Amb aquestes sessions es pretén oferir una activitat on poder debatre aspectes socials, culturals i mèdics a partir de diferents pel·lícules comercials, amb la participació d’experts i del públic assistent. El cicle de cinefòrum, que és gratuït, va comptar amb el programa següent:

 


20.00 h Benvinguda. Càtering a peu dret.

20.25 h Presentació del CINEFÒRUM EN MEDICINA a càrrec de la Dra. Montserrat Garcia. Presidenta de la Junta comarcal del Vallès Occidental del CoMB.

20.30 h Projecció de la pel·lícula Las confesiones del doctor Sachs

22.30 h Debat

Moderadora: Dra. Isabel Martínez. Metgessa especialista en MFiC. CAP Castellar del Vallès. Vicepresidenta de la Junta comarcal del Vallès Occidental del CoMB.

Dra. Eva Bellerino. Metgessa especialista en MFiC. CAP Badia del Vallès.

Dr. Josep Cañellas. Metge especialista en MFiC del CAP Balsareny entre els anys 1982-2022

 


ngg_shortcode_0_placeholder


 




Presentació del Diccionari multilingüe de la COVID-19

La Fundació Dr. Antoni Esteve i el TERMCAT, juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina SocDEMCAT, van presentar el 8 de juny de 2022 a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona el Diccionari multilingüe de la COVID-19, el primer diccionari en català sobre la pandèmia que recull els 500 termes més rellevants al voltant del coronavirus.

La presentació va comptar amb la presència del Conseller de Salut, Dr. Josep M. Argimon; la Consellera de Cultura, Sra. Natàlia Garriga; el President de la Fundació Dr. Antoni Esteve, Dr. Antoni Esteve Cruella; i el Director del TERMCAT, Sr. Jordi Bover.

L’acte va comptar amb la conferència de la Dra. Paz Gómez-Polledo Diccionario de covid-19 (EN-ES) y recomendaciones para escribir correctamente sobre fármacos y medicamentos, en representació de Fernando A. Navarro, Laura Munoa i Verónica Saladrigas, presents també en la sessió. A continuació, la Dra. M. Antònia Julià (TERMCAT), representant dels coordinadors del diccionari, va presentar la ponència Una mirada de prop als termes de la COVID-19.

ngg_shortcode_1_placeholder

El diccionari recull 500 termes relatius a la pandèmia de la COVID-19, com ara taxa de contagis, confinament, EPI, test d’antígens, anticòs, soca, variant, immunitat de grup, etc., definits en català i amb equivalents en 9 llengües: occità, basc, gallec, castellà, anglès, francès, portuguès (amb les variants de Portugal i del Brasil), neerlandès i àrab. Aquests equivalents han estat aportats per experts de cada llengua, provinents d’entitats com Cosnautas, l’Institut d’Estudis AranesiOsakidetza (el Servei Basc de Salut), Termigal (el Centre de Terminologia Gallec), Tremédica i Uzei (el Centre de Terminologia Basc), o amb contribucions a títol individual.

Sota la coordinació de Maria Antònia Julià, Elisabet Serés i Fèlix Bosch, i amb la participación d’un ampli equip d’especialistes, l’obra parteix de dues iniciatives prèvies i que es troben en format virtual. Per una banda, el Diccionari de la COVID-19, diccionari en línia en català, d’accés lliure, elaborat pel TERMCAT en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que es va publicar per primera vegada el març de 2020 i que des d’aleshores ha anat evolucionant i ampliant el contingut, sumant la cooperació de moltes persones i institucions en la feina de compleció d’informació de les fitxes terminològiques i dels equivalents en altres llengües.

Per altra banda, el diccionari anglès-castellà Glosario de covid-19 (EN-ES) publicat en línia el maig de 2020 per Saladrigas, Navarro y Gómez Polledo. La primera versió d’aquesta obra, d’accés obert, recollia més de 3.200 entrades. Més endavant, va passar a denominar-se Diccionario de covid-19 (EN-ES) i el juny de 2021 ja sobrepassava les 6.000 entrades. Un suplement publicat per la revista Panace@ va recollir una selecció d’uns 800 termes d’aquest diccionari en format imprès, també amb accés gratuït. Més endavant, i com alternativa a l’accés des del web de Tremédica, la base de dades completa del diccionari va passar a ser consultable també amb accés lliure en el web de Cosnautas.

Ara, aquest Diccionari multilingüe de la COVID-19, amb el suport també del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la SocDEMCAT i d’un extens equip d’especialistes de diverses institucions, recull per primera vegada, i en format imprès, els 500 termes més destacats sobre la pandèmia, amb especial interès pels principis actius i vacunes, tant els que es troben en fases avançades d’estudi com amb indicacions ja aprovades, ja siguin per al tractament o per a la prevenció de la COVID-19.

A més del diccionari imprès, que es pot descarregar de forma gratuïta a través de la nostra pàgina web, el seu contingut es pot consultar també en línia en el Diccionari de la COVID-19 del web del TERMCAT, i serà aquesta obra la que continuarà actualitzant-se a mesura que es consideri necessari.




Son i envelliment saludable. El farmacèutic, una oportunitat!

El son és el recurs natural més important que tenim per a mantenir el cos en plenitud de facultats i òptim funcionament. La naturalesa és sàvia. Dormir de forma adequada és el nostre taller de reparació i recuperació, mai estarà un temps perdut. El son és, en definitiva, un estat fisiològic actiu, empleat per cuidar d’aquesta màquina biològica, i perfecta, que és el cos humà. Un son de qualitat ens permetrà donar el millor de nosaltres, i ens protegirà la salut.

Antoni Esteve, Fundador de AdSalutem Institut del Son i President de la Fundació Dr. Antoni Esteve, oferirà el pròxim 18 de maig a les 18.30 hores a la Sala d’Actes de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya la conferència Son i envelliment saludable. El farmacèutic, una oportunitat!, que també es podrà seguir en streaming pel canal de YouTube de la Reial Acadèmia.

Un son saludable té un impacte significatiu a l’aprenentatge, la memòria, la creativitat i l’estat d’ànim. A més, presenta una relació estreta amb la protecció immunitària, aquella que ens cuida de les amenaces, tant exògenes com endògenes. Així mateix, permet i facilita establir uns hàbits de vida saludables, alimentaris i d’activitat física.

Per contra, un son deficient —en temps i qualitat— implica irremeiablement la pèrdua d’aquestes facultats vitals i un alt risc de desencadenar malalties neurològiques, cardiometabòliques, oncològiques, o autoimmunes, molt prevalents en els nostres temps i que, en el millor dels casos, condueixen a la seva cronificació i conseqüent pèrdua de qualitat de vida, accelerant l’envelliment del nostre organisme.

Afortunadament, l’acompanyament i l’abordatge dels trastorns del son és una excel·lent eina terapèutica per millorar la salut i la qualitat de vida. El recurs farmacològic suposa una alternativa d’altíssim valor si és utilitzada adequada i professionalment. Per contra, un ús inapropiat pot suposar una seriosa amenaça per a la salut del pacient.

En aquest sentit, el professional sanitari i, especialment el farmacèutic, són agents essencials per fer front a l’epidèmia, i les seves conseqüències, que suposen els trastorns del son a la nostra societat.




Contribució dels metges catalans a la història de la medicina. Una visió a través dels epònims

En medicina, és comú denominar signes físics, síndromes o malalties amb el nom d’aquelles personalitats que les van descriure per primera vegada. És el que es coneix com a epònims. Des de fa gairebé vint anys, la Fundació Dr. Antoni Esteve ha recopilat un centenar de contribucions de metges catalans a la història de la medicina gràcies a la tasca dels metges Elena Guardiola i Josep‐Eladi Baños. El seu interès pels orígens dels epònims mèdics sorgits a Catalunya també s’han publicat periòdicament a la revista Annals de Medicina.

Els autors han reunit, per primera vegada en anglès, els epònims mèdics associats al nom de 26 rellevants metges catalans. Epònims, com la síndrome dels Brugada o el lligament de Gimbernat, els orígens dels quals apareixen en aquest llibre juntament amb la biografia i la tasca de les personalitats mèdiques que els van originar. La Fundació Dr. Antoni Esteve presenta la publicació Catalan physicians’ contributions to medicine: A historical view through eponyms en una sessió presencial amb la participació dels seus autors i de les institucions amb l’interès comú de destacar l’aportació catalana en la història de la medicina.

L’acte de presentació tindrà lloc el pròxim 9 de desembre de 2021 a les 19 hores a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic i comptarà amb la presència de Jaume Padrós i Selma, President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Fèlix Bosch i Llonch, Director de la Fundació Dr. Antoni Esteve; Lluís Guerrero i Sala, Director de Gimbernat. Revista d’història de la medicina i de ciències de la salut i Director de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut Simeó i Selga del COMB; i Ramón Pujol i Farriols, Degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Tots els assistents rebran un exemplar del llibre, que ja està disponible per a la seva descàrrega gratuïta.


Es prega confirmar assistència enviant un correu electrònic amb Nom, Cognoms i NIF a pmorales@esteve.org




Entrevista a Guadalupe Sabio i Antonia Tomás, guanyadores del Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve 2021

El 2019, un grup del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares publicava a la revista Nature dades rellevants al voltant de la implicació de la proteïna p38gamma en el desenvolupament del principal tipus de càncer primari de fetge. Es tracta del carcinoma hepatocel·lular, que afecta més d’un milió de persones a l’any a tot el món i pel qual actualment es disposa de poques opcions farmacològiques. El tribunal internacional que cada dos anys concedeix el Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve ha considerat aquest article científic com la publicació farmacològica més important publicada per un autor espanyol entre 2019 i 2020. Antonia Tomás Loba, primera autora de l’article, i Guadalupe Sabio, directora del grup, van rebre aquest guardó el 19 d’octubre de 2021 a l’Auditori del CNIC, on les vam entrevistar abans de la cerimònia d’entrega. 


Quin és el paper que exerceix la proteïna p38gamma en el desenvolupament d’aquest tipus de càncer hepàtic?

Guadalupe Sabio: El que nosaltres descobrim és que p38gamma s’activa quan la cèl·lula té un estrès. Aquest estrès, en alguns casos, és un desencadenant de càncer hepàtic ja que produirà un augment de la proliferació cel·lular, és  adir, que les cèl·lules es comencin a multiplicar. És aquesta p38gamma que s’activa la que controla la proliferació cel·lular, aquest augment del nombre de cèl·lules que al final desencadenarà un tumor.

Quina novetat suposa per al seu tractament i per què és tan important aquesta troballa?

Antonia Tomás: És important perquè el treball que vam realitzar posa a la proteïna p38gamma en el mapa del cicle cel·lular, que és el procés que regula la divisió cel·lular, que està molt establert i conegut, i la situa com un actor important de regulació. Sabent on actua p38gamma podem anar directament a aquest fpunt, buscant dianes, que també hem descrit en l’article, i buscant drogues específiques per a aquesta diana. La innovació és que p38gamma és un actor principal de regulació del cicle cel·lular i de la proliferació.

Com es podria actuar per inhibir la proteïna p38gamma i retardar així el desenvolupament d’aquests tumors hepàtics?

Guadalupe Sabio: p38gamma té l’avantatge de que s’activa per estrès, a diferència d’altres coneguts que controlen cicles cel·lulars. Fins ara s’havia parlat del control del cicle cel·lular com un control fisiològic, és a dir, que les teves cèl·lules s’han de dividir constantment. Si inhibim aquestes proteïnes que controlen el cicle cel·lular fisiològic de la teva cèl·lula, inhibim la proliferació desencadenada per cèl·lules tumorals però també les teves cèl·lules de l’intestí, la pella, totes les cèl·lules del teu cos que s’han de reproduir contínuament. Quin avantatge té p38gamma? Que només actua quan el promotor d’aquesta divisió no és fisiològic sinó un dany. Si inhibeixes p38gamma estàs sent una mica més específic en el tipus de proliferació que ataques. En aquest estudi avaluem inhibidors coneguts de p38gamma però des d’aquest moment fins ara estem intentant desenvolupar nous inhibidors que siguin més específics d’aquesta diana, ja que aquesta capacitat que té d’actuar només quan la proliferació no és fisiològica podria ajudar a ser una mica més específic enfront la proliferació que apareix en tumors.

L’article es va publicar a Nature el 2019. En quin punt es troba ara aquesta investigació?

Guadalupe Sabio: Doncs estem intentant estudiar una mica més quina funció té p38gamma en la fisiologia normal del nostre organisme perquè això ens ajudarà a saber quins efectes secundaris podria tenir un inhibidor que anés a tot l’organisme. Una altra de les vies principals en què estem treballant és desenvolupar nous inhibidors, ja que necessitem nous inhibidors d’aquesta kinasa per poder portar-ho a la clínica. Ara mateix estem col·laborant amb una fundació gallega. Ja tenim alguns inhibidors i estem començant a provar-los en ratolins. Però és una investigació lenta.

Sabem que el resultat d’aquesta investigació ha estat molt complex d’obtenir i que s’ha hagut d’abordar des de molt diversos enfocaments. Com resumiríeu el procés d’obtenció d’aquests resultats?

Antonia Tomás: La paraula que millor ho defineix és la passió. S’ha de tenir molta passió per la ciència, pel descobriment, pel coneixement, un equip meravellós de treball, una cap que tenia molt clar el que li rondava pel cap i uns col·laboradors meravellosos. Això és el que ens ha permès que sigui un article científic tan complet, que ha proporcionat un estudi del paper de p38gamma en el control del cicle cel·lular, o de la proliferació del càncer de fetge, des de molts punts de vista: un punt de vista més clínic, d’estudis bioinformàtics, models de ratolí i fins i tot més experiments que no han quedat reflectits en l’article publicat, ja que han estat set anys de feina. Però la clau ha estat una gran passió i un gran equip de treball.

Guadalupe Sabio: I una gran perseverança, ja que Antonia té una perseverança infinita. Una capacitat de resiliència, de caure i tornar-se a aixecar, de rebre crítiques que no són fàcils de resoldre, perquè a més nosaltres no veníem d’aquest camp. Nosaltres som més del camp fisiològic. Endinsar-te en un camp completament nou i descobrir quelcom tan important sempre és molt difícil. Però la passió d’Antonia per la ciència és infinita.

Antonia Tomás: Guadalupe també ha estat molt perseverant i molt inspiradora. Quan veus que el teu referent en el laboratori no decau ajuda molt. Quan tens una hipòtesi, creus en ella i quan realment hi ha indicis que la verifiquen, hi segueixes treballant, per molt que et diguin els revisors i experts en el camp. La passió, per descomptat, és multiplica.

Fins a quin punt ha estat important la col·laboració entre diferents centres de recerca?

Guadalupe Sabio: Ha estat facilíssim col·laborar amb tots aquells que han treballat en aquest estudi, des de la química computacional, de la qual nosaltres no en teníem ni idea, fins a la col·laboració amb els metges dels hospitals. Sempre hi han estat per ajudar-nos. També la col·laboració amb el CNIO, on estaven els experts en el cicle cel·lular establerts i els quals teníem físicament al costat. Aquest és un dels avantatges de que hi hagi recerca a Espanya. És tan difícil col·laborar amb gent que està molt lluny i tan fàcil quan estan aprop i poder interactuar-hi. Es necessita molta més massa crítica en ciència a Espanya per a que treballs en col·laboració siguin possibles perquè al final la col·laboració s’aconsegueix en el dia a dia. Per això és fonamental crear un teixit de recerca a Espanya, amb gent jove, amb gent que tingui energia i donar-los recolzament, donar-los diners, perquè al final estem competint amb cotxes minis contra Ferraris.

Per últim, com ha estat acollit el Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve?

Antonia Tomás: Quan Guadalupe m’ho va dir… És com la culminació d’un treball, d’un esforç, d’un equip, d’una passió, de moltes hores de laboratori i de molt sacrifici. Això és com un somriure a la ciència. També és una abraçada a tanta feina, a tant esforç. Quan em vaig assabentar de la notícia no vaig saber com reaccionar. Després ho vas metabolitzant i dius “què maco va ser treballar-hi i què maco que acabi d’aquesta manera”.

Guadalupe Sabio: A més, va ser molt esforç. Crec que aquest premi també és un reconeixement a Antonia, ara que comença la seva etapa independent. Que es visibilitzin aquestes cares més joves, aquesta nova esperança per a la ciència a Espanya, aquests nous grups. Espero que li obri portes per a més finançament perquè al final sense això els científics no podem fer res. Aquest tipus de premis almenys et posen en el mapa de la ciència espanyola i crec que serà molt important per a la seva carrera.




Contribució dels metges catalans a la història de la medicina. Una visió a través dels epònims

En medicina, és comú denominar signes físics, síndromes o malalties amb el nom d’aquelles personalitats que les van descriure per primera vegada. És el que es coneix com a epònims. Des de fa gairebé vint anys, la Fundació Dr. Antoni Esteve ha recopilat un centenar de contribucions de metges catalans a la història de la medicina gràcies a la tasca dels metges Elena Guardiola i Josep‐Eladi Baños. El seu interès pels orígens dels epònims mèdics sorgits a Catalunya també s’han publicat periòdicament a la revista Annals de Medicina.

Els autors han reunit, per primera vegada en anglès, els epònims mèdics associats al nom de 26 rellevants metges catalans. Epònims, com la síndrome dels Brugada o el lligament de Gimbernat, els orígens dels quals apareixen en aquest llibre juntament amb la biografia i la tasca de les personalitats mèdiques que els van originar. La Fundació Dr. Antoni Esteve va presentar la publicació Catalan physicians’ contributions to medicine: A historical view through eponyms en una sessió presencial i en línia amb la participació dels seus autors i de les institucions amb l’interès comú de destacar l’aportació catalana en la història de la medicina.

L’acte de presentació va tenir lloc el 20 d’octubre de 2021 a les 19 hores a la Sala Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i va comptar amb la presència del Conseller de Salut, el Dr. Josep Maria Argimon i Pallàs, juntament amb el President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el Dr. Josep A. Bombí i Latorre; el President de L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, el Dr. Joan Sala i Pedrós, i el President de la Fundació Dr. Antoni Esteve, el Dr. Antoni Esteve i Cruella. Tots els assistents van rebre un exemplar del llibre, que ja està disponible per a la seva descàrrega gratuïta.


 

 


ngg_shortcode_2_placeholder


PROGRAMA: 

19:00 h. Presentació
Moderació: Dr. Josep A. Bombí i Latorre
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Dr. Joan Sala i Pedrós
President de L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears

Dr. Antoni Esteve i Cruella
President de la Fundació Dr. Antoni Esteve

19:15 h. L’estudi dels epònims mèdics catalans. Una tasca de més de 20 anys
Dra. Elena Guardiola i Pereira

19:35 h. Metges catalans que formen part de la terminologia mèdica internacional. Alguns exemples destacats
Dr. Josep‐Eladi Baños i Díez

19:55 h. Cloenda
Dr. Josep Maria Argimon i Pallàs
Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya




7è Cicle de Cinema i Bioètica

Després de dos anys de parada per la pandèmia, el cicle de Cinema i Bioètica torna al Matadero de Madrid amb quatre noves propostes audiovisuals per analitzar, a través del cine, els conflictes que planteja la medicina. El director Javier Fesser i l’actor Javier Gutiérrez seran els encarregats d’obrir el cicle el pròxim 13 d’octubre a les 19 hores amb la projecció del seu èxit Campeones. Serà el punt de partida per a una proposta que enguany servirà també per homenatjar Fernando Fernán Gómez i Luis García Berlanga pel centenari del seu naixement amb el passi de la pel·lícula El viaje a ninguna parte i per presentar dues propostes inèdites que aborden la bioètica de primera mà.

Organitzada novament per l’Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés amb la col·laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve, aquesta nova edició del cicle de Cinema i Bioètica continuarà el 19 d’octubre amb l’estrena de El ojo de la medusa, pel·lícula inèdita de la filmografia de Paul Naschy i que molts donaven per inexistent. Després d’anys de recerca, el film ha pogut ser localitzat, editat i restaurat, gràcies a la direcció de José Cabanach, i servirà per abordar la presència del tabac en el cinema.

La tercera sessió del cicle, que tindrà lloc el dia següent, el 20 d’octubre, a la Cineteca del Matadero de Madrid, vol retre homenatge a dues grans figures del cinema espanyol en el centenari del seu naixement: Fernando Fernán Gómez i Luis García Berlanga. Per això, després de la projecció de El viaje a ninguna parte, els assistents comptaran amb la presència dels seus fills, l’escriptor i marxant d’art Fernando Fernán Gómez i el director de cinema José Luis García Berlanga, juntament amb l’actor Gabino Diego.

L’última sessió del cicle de Cinema i Bioètica, que se celebrarà el 26 d’octubre, servirà per presentar Kayros, una historia de la bioètica, la pel·lícula de Benjamín Herreros que tracta els reptes actuals i de futur de la bioètica de la mà de molts dels seus protagonistes actuals, entre els quals es troba el jurista i dramaturg Antonio Garrigues i el filòsof Javier Sádaba. Produït per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, la Sociedad Española de Medicina Interna i el Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés, el film comptarà amb la presentació del seu director, Benjamín Herreros, i del senador Koldo Martínez.

Totes les sessions del cicle de Cinema i Bioètica tindran lloc a la Cineteca de Madrid (Pl. De Legazpi, 8) de 19 a 21.30 hores aproximadament i compten amb un aforament limitat.


 

Aconsegueix les teves entrades

 


PROGRAMA


Qui està malalt?
13 d’octubre de 2021, 19 hores
– Presentació: Benjamín Herreros
– Introducció: María Jesús Pascual, Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés

  • Projecció de la pel·lícula: Campeones
  • Col·loqui:
    – Javier Fesser, Director de cinema
    – Javier Gutiérrez, Actor
    – Antonio del Real, Director de cinema

El tabac en el cinema
19 d’octubre de 2021, 19 hores
– Presentació: Benjamín Herreros
– Introducció: José M. Cabanach, Director de cinema

  • Projecció de la pel·lícula: El ojo de la Medusa
  • Col·loqui:
    – José Luis Garci, Director de cinema
    – Luis Alberto de Cuenca, Poeta i crític

Memòria i cinema
20 d’octubre de 2021, 19 hores
– Presentació: Benjamín Herreros
– Introducció: Enrique Vivas, Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés

  • Projecció de la pel·lícula: El viaje a ninguna parte
  • Col·loqui:
    – Fernando Fernán Gómez (fill), escriptor i marxant d’art
    – José Luis García Berlanga, Director de cinema
    – Gabino Diego, Actor

  • Bona medicina, medicina bona
    26 d’octubre de 2021, 19 hores
    – Presentació: Benjamín Herreros
    – Introducció: Koldo Martínez, Senador
  • Projecció de la pel·lícula: Kayros, una historia de la bioética
  • Col·loqui:
    – Antonio Garrigues, Jurista i dramaturg
    – Javier Sádaba, Filòsof
  • Cloenda. Músiques de cinema
    – Duet de Guitarra Contraste




Presentació del llibre Tomàs Ramon Amat. Aspectes biogràfics del metge manresà i polític republicà (1901-1937)

Tomàs Ramon Amat fou un metge manresà, conegut pels seus càrrecs de responsabilitat com a sanitari de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil, que fou capturat el 1937 al front d’Aragó i posteriorment assassinat, després d’un procés injust, a la tàpia del cementeri de Torrero, a Saragossa.

La seva ciutat d’origen, també la del Dr. Antoni Esteve i Subirana, li va retre homenatge amb la presentació del llibre Tomàs Ramon Amat. Aspectes biogràfics del metge manresà i polític republicà (1901-1937), una publicació que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve. La presentació va tenir lloc el 5 d’octubre a les 19 hores a l’auditori Plana de l’Om de Manresa i va comptar amb la presència del seu autor, Armand Rotllan Verdaguer.

A l’acte de presentació també hi van participar el Dr. Jordi Aligué, president de la junta comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, el Dr. Fèlix Bosch, director de la Fundació Dr. Antoni Esteve, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, juntament amb l’historiador Joaquim Aloy.

ngg_shortcode_3_placeholder




Taula Rodona “Humor i ciència”

La delegació del CSIC a la Comunitat Valenciana organitza la taula rodona Humor i ciència amb motiu de l’exposició La ciència segons Forges, l’exposició itinerant que organitzen el CSIC, l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor i la Fundación Dr. Antoni Esteve i que es pot visitar a la Casa de la Ciència del CSIC a València fins al 24 de setembre. 

A la taula rodona intervindran el delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, el comissari de l’exposició, Fernando del Blanco (CID-CSIC), Berta Fraguas, filla de Forges, Manuel Álvarez Junco, de l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor, i Antonio Ortiz ‘Ortifus’, humorista gràfic del diari Levante. 

La trobada tindrà lloc el pròxim 9 de setembre de 2021 a les 12 hores. L’aforament serà reduït per les mesures contra la COVID-19. Si vols assistir-hi, pots remetre un correu electrònic a casadelacienciavalencia@dicv.csic.es

També pots seguir en directe aquesta activitat des de YouTube: https://www.youtube.com/c/CasadelaCienciaCSICValencia

L’exposició La ciència segons Forges recull la visió sobre la ciència de l’humorista gràfic a través de les seves vinyetes. La mostra és també un recorregut pel passat, present i futur de la recerca, amb l’objectiu de ser una finestra a la divulgació, a la curiositat i a un millor coneixement públic d’allò que s’ofereix des de la ciència i la recerca.