Molecular biology and pharmacology of tissue repair

Nombrosos teixits i òrgans humans tenen la capacitat de reparar-se o regenerar-se per si mateixos. Aquest és el cas de la pell, per exemple. En canvi, altres teixits, com l’ossi, tenen una escassa o, tal com succeeix amb el teixit nerviós, una nul•la capacitat de regeneració. És aleshores quan la medicina reparadora adopta un paper…

2007

Reflexiones sobre la formación en investigación y desarrollo de medicamentos

Tot i l’enorme potencial de la Unió Europea per a la innovació científica per la seva ciència d’excel•lència i la seva experiència educativa, en els últims anys ha disminuït el descobriment de nous fàrmacs al vell continent. Aquesta demora es podria atribuir, entre altres factors, a un cert dèficit de velocitat i capacitat de reacció davant…

2007

Redacción científica en biomedicina: lo que hay que saber

Publish or perish. Aquesta és la màxima que obliga els científics a publicar els resultats de les seves investigacions si volen obtenir a canvi una rellevància en el seu àmbit de treball. De fet, sol dir-se que una investigació no finalitza fins que es plasma en paper. Tanmateix, i tot i la importància que adquireix…

2007

Jornada sobre investigación en el ámbito clínico

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix hospital com “l’establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, que generalment és també un centre de formació de personal sanitari”. En la mateixa definició del terme, per tant, apareix intrínsecament el que encara és una tònica habitual al nostre país: els centres assistencials col•loquen en un segon terme…

2006

Jornada sobre periodismo biomédico

El periodisme biomèdic s’enfronta des de fa temps a una sèrie de canvis i reptes que, com a mínim, l’obliguen a replantejar-se els seus objectius i la seva raó de ser. La irrupció d’Internet, encara que soni a tòpic, ha fet trontollar els fonaments, no només d’aquesta especialitat periodística, sinó també del conjunt de mitjans…

2006

Entre la ciencia y el crimen: Mateu Orfila y la toxicología en el siglo XIX

Mateu Orfila (1787-1853) va ser més conegut, més enllà del món científic i acadèmic, per la seva intervenció com a perit en processos judicials de gran transcendència pública, com per exemple el de Madame Lafarge, acusada d’assassinar amb arsènic el seu marit. El motiu de la seva participació en aquests judicis no era cap altre…

2006