Si enfrontar-se a un auditori ja acostuma a ser un motiu d’ansietat, la tensió s’aguditza quan l’idioma oficial de la conferència, reunió o congrés és l’anglès. Del 7 al 9 d’octubre de 2019, la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar a Montpellier, en col•laboració amb el Groupement de Recherche (GDR) 3545 on G protein-coupled receptors – from physiology to drugs i el Centre National de la Recherche Scientifique, una nova edició del Seminari de formació How to improve your scientific presentations, amb diferents tècniques i consells pràctics per a millorar les presentacions en anglès dels científics.
Durant tres jornades, els alumnes realitzen una immersió en el idioma internacional de la mà de Brian McCarthy i Peter Corry, ambdós d’origen irlandès. McCarthy és escriptor, traductor i instructor de diferents cursos. També ha traduït i editat desenes d’articles sobre farmacologia, psicologia i educació. Abans de traslladar-se a Espanya el 2005, va ser director de teatre professional i professor d’actuació. Corry, per la seva banda, ha treballat com a coach de comunicació durant més de dotze anys, ajudant a professionals de la industria de l’entreteniment, l’educació i els negocis a desenvolupar confiança i una comunicació més eficaç amb el públic. Ell és també actor professional de teatre, televisió i cinema i actualment estudia medicina a la Universitat de Limerick.
Amb una combinació de teoria i pràctica, aquest nou curs no només abarca les habilitats bàsiques per a parlar en públic sinó que també ajudar a perfilar els continguts del nostre missatge, a donar-li forma i aclarir les idees per tal de fer-lo més atractiu per a l’audiència. Definir un missatge i un objectiu centrals, establir una narració, fixar una bona estructura i dissenyar diapositives atractives són algunes de les claus per a captar i mantenir l’atenció del públic.
El curs Com redactar un article científic obre inscripcions per a una nova edició del seu format en línia, que començarà el pròxim 21 d’octubre de 2019 i que finalitzarà el 2 de desembre. Amb la mateixa filosofia que el seu format presencial, el curs online té com a objectiu donar a conèixer les tècniques i habilitats bàsiques per escriure i publicar articles científics en ciències de la salut. Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve col•labora de nou amb la plataforma e-oncologia, que compta amb més de 1.500 hores de formació virtual especialitzada en salut.
El curs, que es dirigeix a joves investigadors amb poca experiència en la redacció i publicació de treballs científics, és obert a tota la comunitat internacional de parla hispana. Amb un total de 12 hores de durada, la versió online de Com redactar un article científic disposarà de sessions teòriques en vídeo sobre tres mòduls principals: la redacció científica, la publicació i els aspectes ètics de l’edició.
L’esperit participatiu del curs presencial també s’ha traslladat a la seva edició en línia, que compta amb diferents modalitats d’exercicis, alguns d’ells autoavaluables, i fòrums de discussió per fomentar la comunicació entre professors i alumnes. El curs també posa a disposició dels participants un espai virtual que recull tota la documentació, bibliografia i recursos multimèdia relacionats amb la redacció científica, a més del Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve Redacció científica en biomedicina: El que cal saber-ne.
Els encarregats d’impartir els continguts teòrics i d’interactuar amb els alumnes a través de l’espai virtual són els mateixos que fins ara han estat al capdavant de la trentena d’edicions del curs presencial. Esteve Fernández és director de la Unitat de Control de Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia i president de la Asociación Española de Epidemiología, mentre que Ana María García és actualment Directora General de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
Edicions anteriors:
1a edició: De l’1 d’abril al 15 de maig de 2016. En col·laboració amb el Doctorat en Ciències de la Salut de la Universitat d’Alacant i el Doctorat en Infermeria i Salut de la Universitat de Barcelona.
2a edició: Del 3 d’octubre al 18 de novembre de 2016. En col·laboració amb la Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica (FISABIO).
Els diferents debats entre científics i periodistes que organitza la Fundació Dr. Antoni Esteve sempre destaquen una mateixa flaquesa del periodisme científic: la falta de comunicació entre ambdós col•lectius. L’oferta de cursos d’especialització en matèria científica per a periodistes és extensa, però tanmateix, no passa el mateix a la inversa. Els científics segueixen sense conèixer en gran part el funcionament dels mitjans de comunicació.
La Fundació Dr. Antoni Esteve, l’Institut RTVE, Indagando TV i el CSIC van posar en marxa el 20 i 21 de novembre de 2019 passats la catorzena edició del Seminari de formació El científico ante los medios de comunicación, una iniciativa dirigida a científics amb interès per conèixer les claus del llenguatge periodístic. El curs permet apropar-se a la dinàmica de treball d’una redacció i conèixer les claus del seu funcionament, des del ritme fins als components tècnics, passant pel tipus d’intervencions que es poden realitzar i la forma de preparar-les. Eines que poden ajudar el científic a dominar la situació i a establir amb el periodista una relació de col•laboració en la tasca divulgadora.
Per això, el curs va comptar amb les instal•lacions que l’Institut RTVE destina a Madrid a la formació audiovisual dels professionals de la radiotelevisió pública. Durant dues jornades, els alumnes van prendre contacte amb un plató de televisió i un estudi de ràdio per a saber com es fa servir la informació en un mitjà audiovisual. A més dels exercicis pràctics en ràdio i televisió, el curs també va explorar altres àmbits com la comunicació corporativa (indispensable avui en dia a qualsevol institució científica), el reportatge i la divulgació per internet.
Set professionals en actiu, tant de RTVE com d’altres mitjans, s’encarregaren de mostrar al col•lectiu científic les claus de la seva feina com a periodistes. Graziella Almendral, directora del canal de divulgació científica Indagando TV va plantejar les bases de la noticia a televisió, mentre que Miguel Ángel Martín, director del Instituto RTVE a Barcelona, va tractar sobre la importància del llenguatge a les entrevistes de televisío. Per la seva banda, Pablo Batista, de la Cadena SER, es va centrar en les peculiaritats del llenguatge radiofònic.
La comunicació corporativa va córrer a càrrec de Marc de Semir, des de 2001 i durant més de deu anys director de comunicació i relacions internacionals del grup Hospital Clínic de Barcelona, mentre que la comunicació social des de les institucions públiques va estar en mans de Carmen Guerrero, de la Vicepresidència de Cultura Científica del CSIC. Per la seva banda, Ana Montserrat Rosell, directora del programa de divulgació tres14 de La 2, va aportar la seva experiència en el gènere documental y del reportatge. Per últim, la coordinadora de l’Agència SINC, Pampa García, s’ocupà dels continguts científics a internet i mitjans interactius.
L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP o PBL: Problem Based Learning) és una metodologia d’aprenentatge coherent amb les directrius de la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i el plantejament de la Declaració de Bolonya, que requereixen que el procés d’ensenyament-aprenentatge faciliti el desenvolupament de competències per a que l’estudiant sigui autònom a l’hora de gestionar el seu aprenentatge. Aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que se centra en l’estudiant posa èmfasi en un aprenentatge autodirigit on l’estudiant és el protagonista del procés i no un receptor passiu de l’ensenyament que imparteix el professor.
El punt de partida de l’ABP és un cas que permet l’estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives, identificar necessitats d’aprenentatge per comprendre millor el problema i complir els objectius d’aprenentatge preestablerts per la institució. Un pas addicional és identificar els principis que es relacionen amb el coneixement adquirit i que es poden aplicar a altres situacions.
La Fundació Dr. Antoni Esteve gaudeix d’una àmplia tradició en l’organització de seminaris de formació en àrees biomèdiques. Diversos cursos previs avalen també la seva experiència en la formació de l’ABP.
Aquest nou curs, que va celebrar la seva novena edició el 2 i 3 de juliol de 2019 passats a Albacete en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universidad de Castilla-La Mancha, pretén oferir als participants oportunitats d’iniciar-se en l’estratègia de l’Aprenentatge Basat en Problemes i oferir-lo a totes aquelles persones interessades en introduir-se en aquest sistema actiu de docència. Els encarregats de fer-ho foren Josep-Eladi Baños i Mar Carrió, impulsors d’aquesta metodologia a la facultad de Ciències de la Vida i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, i Mª Carmen Estruch, responsable docent del departament de salut de Dènia en formació especialitzada i coordinadora de l’Aprenentatge Basat en Problemes a l’entorn hospitalari des del 2015 a l’Hospital de Dènia.
L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP o PBL: Problem Based Learning) és una metodologia d’aprenentatge coherent amb les directrius de la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i el plantejament de la Declaració de Bolonya, que requereixen que el procés d’ensenyament-aprenentatge faciliti el desenvolupament de competències per a que l’estudiant sigui autònom a l’hora de gestionar el seu aprenentatge. Aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que se centra en l’estudiant posa èmfasi en un aprenentatge autodirigit on l’estudiant és el protagonista del procés i no un receptor passiu de l’ensenyament que imparteix el professor.
El punt de partida de l’ABP és un cas que permet l’estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives, identificar necessitats d’aprenentatge per comprendre millor el problema i complir els objectius d’aprenentatge preestablerts per la institució. Un pas addicional és identificar els principis que es relacionen amb el coneixement adquirit i que es poden aplicar a altres situacions.
La Fundació Dr. Antoni Esteve gaudeix d’una àmplia tradició en l’organització de seminaris de formació en àrees biomèdiques. Diversos cursos previs avalen també la seva experiència en la formació de l’ABP.
Aquest nou curs, que va celebrar la seva vuitena edició els 28 i 29 de juny de 2019 passats en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, pretén oferir als participants oportunitats d’iniciar-se en l’estratègia de l’Aprenentatge Basat en Problemes i oferir-lo a totes aquelles persones interessades en introduir-se en aquest sistema actiu de docència. Els encarregats de fer-ho foren Josep-Eladi Baños i Mar Carrió, impulsors d’aquesta metodologia a la facultad de Ciències de la Vida i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, i Mª Carmen Estruch, responsable docent del departament de salut de Dènia en formació especialitzada i coordinadora de l’Aprenentatge Basat en Problemes a l’entorn hospitalari des del 2015 a l’Hospital de Dènia.
Santiago de Compostela – 00:00 – 19 de Set del 2019
Els professionals biomèdics necessiten plasmar els resultats de les seves investigacions de forma efectiva mitjançant articles científics. Tanmateix, molts d’ells reben una escassa formació en redacció científica, situació que s’agreuja quan no s’utilitza la llengua materna, complicant encara més la tasca d’assegurar que el text estigui ben organitzat i sigui coherent i comprensible. Mentre que molts professionals de seguida aprenen a llegir textos en anglès de les seves àrees d’interès, la majoria no desenvolupen les habilitats necessàries per escriure de manera satisfactòria sol•licituds de subvenció o articles científics.
L’objectiu d’aquest nou seminari és ajudar a millorar les habilitats per a la redacció científica en anglès, oferint els principis de la comunicació científica escrita i posant-los en pràctica amb una dinàmica amena i participativa. John Giba, autor dels llibres Inglés médico y sanitario (2010) i Preparing and delivering scientific presentations (2011), i Anna Alguersuari, de la Corporació Sanitària Parc Taulí, són els encarregats d’abordar els recursos i els errors més comuns a l’hora d’encetar un manuscrit de caire científic en anglès.
Developing skills in scientific writing va celebrar la seva 13 edició el 19i 20 de setembre de 2019 passats en col·laboració amb el CiMUS i l’Escola
de Doutoramento Internacional en Ciencias da Saúde.
Els professionals biomèdics necessiten plasmar els resultats de les seves investigacions de forma efectiva mitjançant articles científics. Tanmateix, molts d’ells reben una escassa formació en redacció científica, situació que s’agreuja quan no s’utilitza la llengua materna, complicant encara més la tasca d’assegurar que el text estigui ben organitzat i sigui coherent i comprensible. Mentre que molts professionals de seguida aprenen a llegir textos en anglès de les seves àrees d’interès, la majoria no desenvolupen les habilitats necessàries per escriure de manera satisfactòria sol•licituds de subvenció o articles científics.
L’objectiu d’aquest nou seminari és ajudar a millorar les habilitats per a la redacció científica en anglès, oferint els principis de la comunicació científica escrita i posant-los en pràctica amb una dinàmica amena i participativa. John Giba, autor dels llibres Inglés médico y sanitario (2010) i Preparing and delivering scientific presentations (2011), i Anna Alguersuari, de la Corporació Sanitària Parc Taulí, són els encarregats d’abordar els recursos i els errors més comuns a l’hora d’encetar un manuscrit de caire científic en anglès.
El projecte de recerca és el procediment estructurat que segueix el mètode científic per especificar quins objectius té qui investiga i com pretén assolir-los. Qui du a terme la tasca de redactar un projecte amb la finalitat d’obtenir fons per investigar ha de tenir o adquirir habilitats relacionades amb la revisió bibliogràfica i justificació precisa de la necessitat de generar coneixement al respecte d’un problema; també ha de saber enunciar una hipòtesi innovadora i atractiva, formular correctament els objectius, seleccionar el mètode i buscar l’equip de recerca convenients, realitzar un pla de treball realista respecte als mitjans i recursos disponibles i estimar el cost exacte a sol•licitar per assolir l’objectiu de la investigació.
Presentar de forma sistemàtica les diferents seccions per a l’elaboració d’un projecte de recerca i sol•licitar finançament a les principals agències financeres per dur-lo a terme pot ser de gran ajut a aquells que s’inicien com a investigadors.
Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve posa en marxa noves edicions el 2019 del curs Com elaborar un projecte de recerca en ciències de la salut. El seu objectiu és donar a conèixer les tècniques i habilitats bàsiques per escriure i sol•licitar projectes d’investigació en ciències de la salut a agències de finançament nacionals i altres institucions.
Programa:
Primer día
• Què és i què no és recerca. Agències de finançament i elecció de les fonts financeres. A qui sol•licitar finançament? Tipus de projectes
• Elaboració d’hipòtesis i formulació d’objectius
• La justificació científica del projecte de recerca: Redacció de la secció d’antecedents i presentació de l’estat actual dels coneixements científico-tècnics
• Metodologia
• Exercicis
Segon dia
• Pla de treball i cronograma
• Mitjans disponibles i justificació detallada del pressupost sol•licitat
• Aplicabilitat i pla de difusió: Rellevància del projecte pel que fa al seu impacte clínic, assistencial i/o desenvolupament tecnològic. Rellevància del projecte pel que fa al seu impacte bibliomètric
• Procés i criteris d’avaluació del projecte: valoració científica i valoració estratègica
• Exercicis
Professors:
Carlos Álvarez Dardet-Díaz
Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública i director del programa de Doctorat de Ciències de la Salut a la Universitat d’Alacant. Editor associat de Gaceta Sanitaria. Autor de nombrosos articles a revistes JCR, la seva línia d’investigació se centra en promoció de la salut i epidemiologia política. Ha avaluat projectes per al Fons d’Investigació Sanitària, el South African Research Council i la Fundació BBVA. Fou membre de la Comissió de Biomedicina de la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora, i editor (1998-2008) del Journal of Epidemiology and Community Health.
Elena Ronda Pérez
Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Desenvolupa la seva activitat docent i investigadora principalment a l’àrea de la salut laboral. Ha col•laborat i dirigit nombrosos projectes de recerca finançats per agències públiques i privades i ha publicat també nombrosos articles a revistes nacionals i internacionals. Ha actuat com a revisora de revistes científiques i a Agències d’Avaluació de Projectes. A les convocatòries del Fons d’Investigació Sanitària, és col•laboradora de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva.
Blanca Lumbreras Lacarra
Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández. Doctora en Salut Pública per aquesta universitat, i MSC in Modern Epidemiology per l’Imperial College of London. Especialista en Anàlisis Clíniques. Les seves línies d’investigació principals se centren en l’estudi de l’epidemiologia de les malalties infeccioses i sobretot, en estudis d’epidemiologia clínica, concretament, en l’estudi de l’adequació de les proves diagnòstiques, àmbit en què ha dirigit tesis doctorals. Ha col•laborat en múltiples projectes de recerca i ha estat investigadora principal en bona part d’ells. També ha publicat nombrosos articles científics. És integrant del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública, revisora de revistes nacionals i internacionals, així com de projectes de convocatòries nacionals i regionals. Adjunta de l’àrea d’epidemiologia de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva.
Teresa Ruiz Cantero
Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública i actual vicedegana d’Investigació, Postgrau/Doctorat i Relacions Internacionals de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Alacant. Ha dirigit i participat en projectes amb metodologies quantitatives i qualitatives, nacionals i internacionals relacionats amb la salut des de la perspectiva de gènere, i epidemiologia política, dels quals se’n deriva la seva producció científica en revistes espanyoles i internacionals. Membre de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Projectes d’I+D+I. Àrea de Salut Pública, Epidemiologia i Serveis de Salut. Institut de Salut Carlos III. Avaluadora de projectes de recerca en convocatòries públiques d’agències d’avaluació de diverses comunitats autònomes, i de beques de formació professional universitari. Àrea de Medicina Clínica i Epidemiologia. Ministeri d’Educació. També ha participat a la Comissió Ciències de la Salut per a l’Avaluació de Títols Oficials a l’Agència Andalusa d’Avaluació.
Informació general:
• Aquests seminaris es dirigeixen a investigadors amb poca experiència en la redacció de projectes de recerca en ciències de la salut que cursin programes de formació (de doctorat, d’especialització o de postgrau, en general) i estiguin o a punt d’integrar-se en un grup actiu d’investigació.
• El curs implica una dinàmica participativa per part dels assistents, amb exposicions teòrico-pràctiques dels professors i mitjançant diversos exercicis basats en projectes de recerca ja finançats.
• La duració és de 16 hores lectives repartides en format intensiu (de 9 a 17.30 hores).
• La quota d’inscripció és de 100 € (amb diferents modalitats de descompte per a membres de les instituciones col·laboradores) i inclou la documentació, els cafès i els esmorzars de treball. Tant l’allotjament com els desplaçaments hauran de córrer a càrrec dels participants.
• El nombre de participants és limitat a un màxim de 30 places.
• Si per motius aliens a la Fundació Dr. Antoni Esteve s’haguessin de modificar els horaris o les dates d’aquest seminari de formació o es decidís la seva cancel•lació, aquesta institució no es responsabilitzarà de les despeses que el participant pogués tenir en relació amb el curs (transport, allotjament o altres).
• S’entregarà un certificat d’assistència a cadascun dels participants.
El format audiovisual cada cop té més importància tant en l’obtenció de recursos per a la recerca com en la divulgació científica, sobretot si arriba al públic objectiu d’una forma atractiva, contemporània i entenedora. Aquest nou curs de la Fundació Dr. Antoni Esteve pretén establir les bases sobre com comunicar projectes científics mitjançant la gravació i edició d’un vídeo curt, simple, directe i efectiu amb la càmera d’un telèfon mòbil o similar.
L’onzena edició del curs Com divulgar el teu projecte científic en un vídeo de 60”, que es dirigeix tant a estudiants com a professionals científics i de la comunicació amb interès per divulgar els seus projectes o la ciència en general, va tenir lloc el 6 i 7 de novembre de 2019 passats a Granollers, en col·laboració amb l’Hospital General de Granollers. Una vintena científics va tenir l’oportunitat de plantejar un projecte sobre el qual els agradaria realitzar un vídeo. De totes les propostes, una fou seleccionada per desenvolupar entre tots dos tipus de projecte amb diferents objectius.
Dirigits per Ana Montserrat Rosell, directora del programa tres14 de La 2, els participants van formar part de tot el procés de creació d’un vídeo, des de la selecció del tema i l’enfocament fins a l’edició, passat per la preparació del guió i la captació d’imatges amb un smartphone. Per això van comptar també amb l’ajut del director de postproducció Daniel Camino, que els va ensenyar les claus per al maneig de programes d’edició com iMovie o Windows Movie Maker, i del creatiu, muntador i realitzador Arturo Bastón.
Per a Ana Montserrat, la primera i més important pregunta que s’ha de fer el científic abans de preparar un vídeo es per a què el necessita i a qui es dirigeix. Un cop definit l’objectiu, recomanar reduir el missatge a una sola idea i obrir la ment a tot tipus de recursos i gèneres. Per això, va projectar diferents fragments de pel•lícules i campanyes publicitàries que, en segons i amb d’enginy, aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador.
Durant les dues jornades del curs, es van oferir alguns trucs per a la gravació d’imatges (tipus de plans, captació de so, etcètera) i per a l’obtenció de recursos, com bancs d’imatges i músiques lliures de drets. Tot per demostrar que ja no són necessaris grans i costosos equips professionals per realitzar un bon vídeo de divulgació i que tothom pot dotar de suport audiovisual als seus projectes científics. Amb un telèfon mòbil, un ordinador i una bona idea és suficient.
Els participants del curs van escollir com a tema una aplicació mòbil per ajudar a traduir el llenguatge mèdic cap als pacients. Un grup va desenvolupar un vídeo des del punt de vista del metge i l’altre des del pacient. A continuació, el resultat.
Aquests vídeos són el resultat d’una activitat formativa i, per tant, part del seu contingut és fictici.
Els Seminaris de formació sobre Com realitzar presentacions orals en biomedicina van sumar la seva 4aa edició el 9 i 10 d’octubre de 2019 passats a Manresa en col·laboració amb Fundació Althaia y el Institut Català de Salut Catalunya Central en Manresa. Quatre professors es van encarregar de proporcionar les bases de la presentació oral abordant tant els aspectes estrictament científics del contingut com els formals referents a l’expressió verbal, la regulació de la veu o el llenguatge corporal.
D’això últim es van encarregar Marcel Borràs i Àlex Mañas, actor i director de teatre, mentre que els consells sobre el contingut científic de la presentació van recaure en Elena Muñoz, metgessa de família a Maó i membre del Grup de Comunicació i Salut de la SEMFYC.
Les diferents sessions teòriques i exercicis de desinhibició van culminar en una presentació individual de cinc minuts en la qual posar-hi en pràctica tot l’aprenentatge adquirit. El curs va comptar amb la coordinació d’Alfons Hervàs y Ramon Santisteve (Fundació Althaia) y a Màrius Figols (ICS Catalunya Central).
English: We use cookies to ensure that we give you the best experience on our website. If you continue to use this site we will assume that you are happy with it.
Español: Usamos cookies para garantizar que le brindamos la mejor experiencia en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que usted las acepta.
Català: Fem servir galetes per garantir que li brindem la millor experiència en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc assumirem que vostè les accepta.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. De estas, las cookies que se clasifican como necesarias se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador solo con su consentimiento. También tiene la opción de optar por no recibir estas cookies. Pero la exclusión voluntaria de algunas de estas cookies puede afectar su experiencia de navegación.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Las cookies necesarias son absolutamente esenciales para que el sitio web funcione correctamente. Esta categoría solo incluye cookies que garantizan funcionalidades básicas y características de seguridad del sitio web. Estas cookies no almacenan ninguna información personal.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al vostre lloc web.
Las cookies que pueden no ser particularmente necesarias para el funcionamiento del sitio web y que se utilizan específicamente para recopilar datos personales del usuario a través de análisis, anuncios y otros contenidos integrados se denominan cookies no necesarias. Es obligatorio obtener el consentimiento del usuario antes de ejecutar estas cookies en su sitio web.
