La forma amb què es creen i comercien els aliments està relacionada amb l’augment de les malalties cròniques

CARME BORRELL | Article original

Tant la gana com l’obesitat  són problemes importants de salut pública. Segons l’informe Seguridad en la alimentación y la nutrición en el mundo de les Nacions Unides del 2018, 821 milions de persones estan subalimentades, mentre que 672 milions de persones adultes pateixen obesitat. Per entendre les causes dels problemes nutricionals cal analitzar el paper de la indústria alimentària global. L’any 2013, l’informe Tras la marca d’Oxfam Intermón  posava en evidència que les 10 grans marques de l’alimentació (Associated British Foods, Coca-Cola, Danone, General Mills, Kellogg, Mars, Mondelez International, Nestlé, PepsiCo i Unilever) generaven uns ingressos de 1.100 milions de dòlars al dia i representaven un 10% de l’economia mundial. Com a exemple, cada segon es prenen al món 5.500 tasses de Nescafé i 19.400 begudes de Coca-Cola. Aquestes indústries s’han anat focalitzant cada vegada més en els països de baixos ingressos, on estan augmentant les vendes de forma espectacular. Són responsables de les begudes riques en sucres i els aliments processats amb baix contingut en fibres i micronutrients, enriquits amb sucre, sal i greixos, i, per tant, estan relacionades amb l’augment de l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars.

Oxfam analitza si aquestes 10 grans indústries protegeixen la no-discriminació de la dona, els petits pagesos, les persones que treballen en l’agricultura, l’aigua, la terra, el canvi climàtic i la transparència, i va fent un seguiment des del 2013 per veure com les indústries han avançat en aquests objectius. El 2013 només una indústria assolia la meitat de la puntuació, mentre que el 2016 ja n’eren quatre. Però hi ha un gran camí per recórrer. Un exemple és com Coca-Cola sovint extreu l’aigua  per produir les begudes en zones on és molt escassa i on el refresc ensucrat acaba costant gairebé el mateix que l’aigua per beure.

El poder amagat 

Martin McKee i David Stuckler defineixen el poder amagat i de vegades invisible que exerceixen les grans corporacions, i entre les quals les alimentàries. Aquests conglomerats promouen, a través de la comunicació pública, la visió que l’alimentació depèn sobretot de les conductes individuals de les persones i no dels factors del context, la qual cosa legitima la no intervenció per part dels poders públics sobre aquesta indústria. En segon lloc, incideixen en l’establiment de les normes, ja que tenen poder sobre els governs per influir en la regulació legal que els toca. Així, persones que treballen en les corporacions formen part dels comitès que decideixen sobre temes alimentaris, o persones que han sigut en el govern passen a formar part de la indústria (portes giratòries). D’altra banda, la indústria exerceix com a lobbyper actuar sobre els intents de regulació, i també dona recolzament financer a estudis científics per obtenir resultats favorables als seus productes. Finalment, i en relació amb els drets polítics, econòmics i socials, algunes d’aquestes corporacions incorren, per exemple, en la desprotecció dels seus treballadors, consenten el treball infantil, no paguen preus justos pels productes o acaparen la terra.

El paper de la salut pública

Els objectius de la indústria alimentària, basats a obtenir més beneficis, difícilment seran compatibles amb els de la salut pública. El paper de la salut pública és important per ajudar a combatre les narratives imperants i fer entendre la importància dels determinants socials de la salut, o sigui la importància del context. És imperatiu, per exemple, poder disposar d’aliments saludables a baix preu i no només centrar-se a canviar els hàbits de les persones. És necessari també promoure polítiques que afavoreixin l’alimentació saludable, com per exemple la implementació de taxes més altes sobre productes alimentaris manufacturats o sobre les begudes ensucrades. A més, s’espera de la salut pública el recolzament a les comunitats o localitats que desenvolupen polítiques per controlar les corporacions, investigant, avaluant i comunicant els resultats obtinguts. I, finalment, s’ha de fer advocacia juntament amb moviments que ja estan treballant per delimitar les males pràctiques de la indústria alimentària i pressionant els governs. Si professionals de la salut pública posem en marxa aquestes accions, ajudarem a avançar en el foment de l’alimentació suficient i saludable per a tota la població.

L’autora d’aquest article forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores.