Els accidents ambientals o laborals ens han permès establir relacions que abans eren desconegudes

Carme Valls | Article original

Les epidèmies infeccioses que delmaven massivament les poblacions des de l’edat mitjana, per la disseminació de bacteris i virus a través de la brutícia de les ciutats i de la falta de clavegueram, ja van alertar de la necessitat d’actuar ambientalment per prevenir malalties a la població. Però la industrialització sense tenir en compte la contaminació que pot generar a través de l’emissió de partícules molt petites en l’aire, o la utilització de materials de construcció com l’amiant o l’ús inten-siu de pesticides i herbicides en agricultura i en llocs públics i centres de treball, pot generar nous riscos per a la salut humana difícils d’identificar.

Investigant sobre les desgràcies, els accidents ambientals o laborals ens han permès establir relacions que abans eren desconegudes. A Seveso (Itàlia) va explotar una fàbrica d’herbicides disseminant una gran quantitat de dioxines en l’aire que van afectar tota una població. El seguiment de les conseqüències per a la salut va permetre l’observació de dos fets rellevants. Durant l’any següent a l’exposició van néixer només nenes. El seguiment de l’evolució de la població va permetre observar l’increment d’una malaltia exclusiva entre dones, l’endometriosi, una malaltia de la qual desconeixem la prevalença actual però de la qual estem seguros  que està augmentant la incidència en la societat mal industrialitzada.

També l’exposició laboral a l’amiant s’ha relacionat amb un increment d’un càncer, el mesotelioma peritoneal i pleural, no només en els treballadors de fàbriques d’uralita, sinó també en les seves famílies que rentaven la seva roba juntament amb la del treballador, que quedava impregnada amb les partícules d’asbest, i en les persones que vivien al veïnat.

Quan l’any 1996 la doctora Neus Moreno va presentar al CAPS el cas d’un grup de dones afectades per una exposició química al lloc de treball, vam poder identificar una afectació per insecticida organofosforat, i al seguir les afectades durant més de 20 anys, la seva correlació amb l’increment d’alteracions endocrines, autoimmunes, i amb el desenvolupament de síndromes de sensibilitat química, fibromiàlgia i fatiga crònica.

 

Coneixem que els contaminants químics tòxics poden entrar per aire, aigua, aliments, cosmètics, ambient laboral i domèstic. El Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental de Barcelona (CREAL) i el seu director, Josep Maria Antó, ja van demostrar la relació d’atacs i fins i tot morts per asma en diversos llocs de la ciutat quan es descarregava soja al port barceloní. L’informe sobre la contaminació atmosfèrica (www.creal.cat) avisa que la reducció dels nivells de pol·lució a la ciutat als nivells recomanats per l’OMS evitaria 3.500 morts prematures. Una millor informació de la relació del medi ambient amb la salut ha de permetre canvis en les polítiques de prevenció i en les conductes individuals i col·lectives.